Viure i oblidar

Les dades de l’OMS pre­ve­uen que l’any 2030 hi haurà 75 mili­ons de per­so­nes afec­ta­des per alguna demència. La xifra creix fins als 132 mili­ons si ens n’anem al 2050. I hi anem de cap! A l’Estat espa­nyol, cada any, hi ha 40.000 nous casos d’Alz­hei­mer. Són les dades que s’han publi­cat aquesta set­mana, coin­ci­dint amb el Dia Mun­dial de l’Alz­hei­mer. Després de segles d’avenços científics per allar­gar l’espe­rança de vida, el somni s’ha fet rea­li­tat. L’espe­rança de vida a Cata­lu­nya ha cres­cut més de set anys en els últims 40. Alhora, i en paral·lel, hem vis­cut un incre­ment pre­ci­pi­tat de les malal­ties asso­ci­a­des a alguna demència. És això un sinònim de qua­li­tat de vida?

Viure el procés de les malal­ties asso­ci­a­des a les demències és col­pi­dor per a la per­sona afec­tada i per a la família i acom­pa­nyants, i no estem pre­pa­rats, soci­al­ment, per fer front a tot el que va lli­gat a aquests pro­ces­sos. Tenim grans pro­fes­si­o­nals que detec­ten i diagnos­ti­quen, però no tenim solució, i tenim un acom­pa­nya­ment a famílies i per­so­nes afec­ta­des que, sovint, no cobreix les expec­ta­ti­ves. Neces­si­tem des­ta­car el valor de l’acom­pa­nya­ment digne a pares i avis en bene­fici d’una soci­e­tat més humana i, també, més sàvia. Si no, només ens queda viure per obli­dar.