La llibretera

El pri­mer que hi vaig com­prar van ser mapes. D’Espa­nya i de Cata­lu­nya, físics i polítics. Eren part dels deu­res de les clas­ses d’EGB. I segu­ra­ment la col·lecció de la Puck, que era aque­lla col·legi­ala danesa que tenia nom de follet shakes­perià. Volia viure les aven­tu­res de la Puck, per això la lle­gia. Això era quan la pape­re­ria lli­bre­ria era al car­rer del Canat. L’últim lli­bre que m’hi he com­prat, tot i la reco­ma­nació entu­si­asta, amb aquell som­riure que fa sor­tir el sol, enmig de les boi­res diàries, de la Irene Tortós, no va satis­fer les meves expec­ta­ti­ves lec­to­res. Vaig com­par­tir el desen­gany lite­rari a la lli­bre­tera, que lluny de defa­llir em va sug­ge­rir altres autors i títols, sense per­dre aquell sol que és el que ens fa tirar enda­vant, tot i els sotracs, i poder cele­brar 50 anys de la lli­bre­ria L’Altell.