Un meló podrit a la nevera

És 30 de desembre. Cau en dissabte i la família ho aprofita per organitzar un dinar a casa d’en David, que viu a Guardiola de Berguedà. Va conèixer la Marina a Puigcerdà i es va enamorar. Van viure-hi de lloguer fins que el propietari va recuperar la casa per fer-ne allotjament turístic. Es van fer un tip de buscar pis a la Cerdanya, on treballen tots dos, però no n’hi ha. I els que hi ha estan pels núvols. Per això viuen a Guardiola, a l’altra banda del túnel del Cadí. “Tampoc n’hi ha gaires, però com a mínim són més barats”, comenta a l’avi Joan, que acaba d’entrar per la porta.

L’avi ve de la Nou, i és puntual perquè ha sortit de casa una hora abans. A la C-16 els cotxes van gairebé parats des de primera hora. Passa cada cap de setmana però avui especialment, perquè dilluns és dia 1, festiu. L’avi explica mentre fa el vermut que l’altre dia l’alcalde va sortir a la televisió explicant que es planteja tancar el camí d’accés al poble en caps de setmana i obrir-lo només per als veïns. Els turistes l’utilitzen per esquivar les cues i s’equivoquen: també queden encallats a la via secundària, que queda col·lapsada, i quan es volen reincorporar a la C-16 alenteixen encara més la circulació.

Arriben l’Esteve i la Raquel, el germà i la cunyada d’en David. A l’Esteve, li encanta llegir el diari. Veu que l’avi i en David parlen de la C-16 i s’hi afegeix. Recorda que el govern va anunciar el 2018 que faria un carril reversible a la C-16. Aquest tercer carril es podria utilitzar de pujada o de baixada, en funció del trànsit. Però d’aquest anunci ja en fa més de sis anys, i el més calent és a l’aigüera.

Tots coincideixen que amb més carrils és probable que se solucionin molts problemes, però també s’ho miren amb escepticisme perquè, en tots aquests anys, el govern no n’ha fet cap més, d’anunci. Sempre que algú els ho pregunta, diuen que estan responent al·legacions. “No fa gaires setmanes al Consell Comarcal van aprovar una moció que demanava desencallar-ho d’una vegada. I hi van votar tots a favor!”, apunta l’Esteve.

Entra l’Ester, l’altra germana de l’Esteve i en David. És professora i fa anys que s’implica en l’ecologisme. Sent que l’Esteve parla de la unanimitat política i matisa que no tothom hi està a favor, que “les unanimitats no existeixen, ni dins ni fora de la política”. I hi afegeix que el Grup de Defensa de la Natura ho veu una aberració: “Fomenten un model turístic insostenible i porten encara més cotxes a la carretera, quan a les grans ciutats tot va encarat a treure’ls del carrer; el que haurien de fer és portar el tren.”

Els pares ja han trucat que van tard perquè s’han topat amb les retencions. Acaben seient a taula a les tres. El debat continua, i tothom hi vol dir la seva. Fins i tot el pare, que mai en vol saber res, però que avui ve furiós per les hores que ha passat a la carretera. El remei no queda clar, però coincideixen que, sigui quina sigui la solució, qui l’ha de prendre va tard. I, mentre discuteixen, hi ha un meló a la nevera que comença a podrir-se perquè qui l’ha d’obrir no vol o no sap com fer-ho.