Perpinyà

He vist amb retard un informe publi­cat a “L’Indépen­dant” sobre la cata­la­nit­zació a la Cata­lu­nya Nord dels indi­ca­dors de població. Per pri­mera vegada l’Estat francès ha auto­rit­zat ofi­ci­al­ment que, al cos­tat de “Per­pig­nan”, hi apa­re­gui el rètol “Per­pinyà” (sense accent). S’ha ins­tal·lat a sis entra­des/sor­ti­des de la ciu­tat. Hi ha el pre­ce­dent de Tolu­ges (Tou­lou­ges) i Tuhir o Tuïr (encara que la placa diu Tul).

Aquesta modesta però sig­ni­fi­ca­tiva accep­tació minis­te­rial del nom català de les pobla­ci­ons, ¿s’ha produït perquè sí, per impuls pari­senc? No. Es sens dubte una con­seqüència de l’acció que uns grups cons­ci­ents de Cata­lu­nya Nord han dut a terme els dar­rers tres estius, pin­tant damunt els indi­ca­dors fran­ce­sos els noms en català/cor­recte. Suposo que al començament aquesta acció fou con­si­de­rada, per deter­mi­nats esta­ments, “inci­vil”, oh la la, embru­tar els “pan­ne­aux”! No s’ha tri­gat gaire, però, a veure que es trac­tava, ben al con­trari, d’una acti­tud cívica. Rei­vin­di­car el dret al propi nom. Com deia “La Nova Falç”, publi­cació de l’IPC, per l’agost del 1978: “Un dels aspec­tes més con­crets i visu­als de la colo­nit­zació fran­cesa a Cata­lu­nya Nord és la gra­fia dels noms de lloc, i molt par­ti­cu­lar­ment, del nom de les pobla­ci­ons”.

S’inten­tava ales­ho­res “nete­jar” els rètols repin­tats en català, però els tos­suts hi tor­na­ven. L’ope­ració dels acti­vis­tes indig­nava els qui argu­men­ta­ven que refer els indi­ca­dors cos­tava diners; s’hau­ria pogut argu­men­tar que la des­ca­ta­la­nit­zació de fons havia sor­tit i sor­tia molt més “cara” a la Cata­lu­nya Nord. Al cap­da­vall, l’argu­ment s’ha girat al revés: posem “Per­pinyà” i ens estal­vi­a­rem la res­tau­ració, i en les actu­als cir­cumstàncies a qual­se­vol indret dels Països Cata­lans cal empènyer molt si es vol fer un petit pas enda­vant.

“L’Indépen­dant” recull, a favor de la nove­tat, l’argu­ment de la lògica. ¿“Per què dian­tre escriure Per­pig­nan i man­te­nir, per exem­ple, Alenyà o Ser­di­nya? D’altra banda, un bon nom­bre de viles duen un nom català cor­recte, com Bages, Polles­tres… ¿Per què no gene­ra­lit­zar aquesta pràctica? Així s’evi­ta­rien alguns absurds, el més escan­dalós dels quals és “L’Ecluse”.

Cer­ta­ment, això de “L’Ecluse” és gro­tesc. “Ecluse”, en francès, vol dir res­closa, i el topònim català no hi té res a veure. De debò és les Clu­ses, que és el nom donat al muni­cipi del Valles­pir inte­grat per la Clusa d’Amunt, que és el cen­tre, i els veïnats de la Clusa del Mig i la Clusa d’Avall. Una clusa és una vall dis­po­sada trans­ver­sal­ment a la direcció de les capes d’un ter­reny. Res d’“écluse” ni de res­closa, doncs. I ja és hora, penso, de recu­pe­rar el Voló, en comp­tes del fantàstic “Le Bou­lou”, que no vol dir res ni en francès; qual­se­vol dia algú creurà que prové de “boule” perquè hi ha el casino de joc…

La fei­nada és enorme. Però podem començar a creure que també ho serà la volun­tat de fer-la.