Viatges d’aigua

Si aquesta pri­ma­vera no plou com Déu mana, el govern català acti­varà el pla per por­tar aigua en vai­xells des de la des­sa­li­nit­za­dora de Sagunt, al País Valencià, fins al port de Bar­ce­lona. Així ho han acor­dat aquesta set­mana el con­se­ller Mas­cort i la minis­tra Ribera, amb el vis­ti­plau del pre­si­dent Mazón, com a solució per pal·liar els efec­tes de l’emergència per sequera de cara a l’estiu. El govern espa­nyol pagarà l’aigua i el català, el trans­port i les con­ne­xi­ons amb el port. Això és el que ha trans­cen­dit públi­ca­ment, però enlloc no he tro­bat el cost que tin­dran aquests viat­ges d’aigua d’una comu­ni­tat autònoma a una altra i com reper­cu­tirà a les but­xa­ques dels con­tri­bu­ents. Des­co­nec també les raons de fons per les quals s’ha des­car­tat l’ope­ració de trans­va­sa­ment d’aigua del riu Ebre, que pot­ser molts coin­ci­diríem que, per l’abundós cabal d’aigua que porta, que fins i tot obliga a obrir les por­tes del pantà de Mequi­nensa, hau­ria de ser la pri­mera opció, el pla A. No s’entén que d’una banda l’Ebre sigui into­ca­ble men­tre el riu Ter s’expri­meix al màxim amb afec­tació del seu cabal ecològic per cobrir les neces­si­tats de la capi­tal del país. I cada dia són més les veus de les comar­ques giro­ni­nes que par­len de dis­cri­mi­nació i mal­trac­ta­ment ter­ri­to­rial. De debò que reso perquè cai­guin xàfecs.