El Galligants

Ens falta aigua. Més enllà de les pluges d’aquest darrer mes de març, cal que plogui més. Vivim en un municipi on l’aigua ha format part de la memòria i el paisatge durant segles. Girona és coneguda com la ciutat dels quatre rius i una séquia. Són aquests cursos fluvials els que han condicionat i, en algun cas, determinat la seva història i la seva trama urbanística. D’aquests rius, el més proper a casa és el Galligants. La gent que em coneix sap perfectament com tocar-me el botet amb aquest tema. N’hi ha prou que em preguntin irònicament quanta aigua hi passa o si l’he pogut travessar sense mullar-me. Fins i tot, gosen preguntar-me si la poca aigua que s’hi veu no serà perquè el veí s’ha deixat l’aixeta oberta. En aquests casos, la mosca em puja al nas. I ja se sap que, amb les mosques, a Girona no s’hi juga. El Galligants té mala sort fins i tot amb el nom. En un cartell prop de la plaça de les Sardanes, el mateix Ajuntament hi escrigué malament el topònim, sense la lletra t. L’origen del mot és dubtós. Sovint, se’l fa derivar del cant del gall, referint-se al monestir que, alhora, prové del relat evangèlic de les negacions de Pere. Tampoc queda clara la seva categoria fluvial. La geògrafa Anna Ribas, catedràtica de la UdG, el considera un torrent més que un riu. L’Enciclopèdia Catalana s’hi refereix com a riera. Més enllà de la seva pobresa aqüífera, la història ens diu que, quan parlem d’inundacions, el Galligants va ser el causant del desastre més gran viscut a la ciutat. Us recomano llegir-ne el relat en un dels treballs de la Dra. Ribas: el llibret Les inundacions a Girona, una petita joia editada per l’Ajuntament i l’Institut d’Estudis Gironins. Allà hi trobareu explicat com, la nit del 18 al 19 de setembre del 1843, unes fortes pluges sobre Sant Daniel feren pujar tant el nivell del Galligants que s’obstruí el portal de Sarraïnes, sota l’absis del monestir de Sant Pere. El mur va cedir provocant un gran terrabastall. Segons els cronistes de l’època, 22 cases del barri de Sant Pere quedaren destruïdes i 150 més resultaren greument afectades. El balanç de víctimes mortals se situà entre les 120 i les 130 persones. Un episodi semblant va tenir lloc el 8 d’octubre del 1861, altre cop amb el Galligants enduent-se el portal de Sarraïnes. Hi hagué dos morts. Pobre Galligants! Qui ho diria ara! No us refieu mai del tot, d’una riera seca.