Opinió

Som 10 milions

Ferrer i Guàrdia a l’Alguer

Ens trobem davant un cas de censura política en la toponomàstica urbana

Després dels fets de la Set­mana Tràgica de Bar­ce­lona, en l’estiu del 1909, durant la qual Fran­cesc Fer­rer i Guàrdia, amb altres pre­so­ners, és afu­se­llat a Montjuïc, a l’octu­bre del mateix any aqueix fet fa nàixer en diver­ses parts del món cen­te­nars de mani­fes­ta­ci­ons de pro­testa.

També a l’illa de Sar­de­nya, lo 17 d’octu­bre del 1909, s’orga­nit­zen diver­ses mani­fes­ta­ci­ons de denúncia, en par­ti­cu­lar en les ciu­tats de Càller, Sàsser, Ozi­eri, Témpio, Ter­ra­nova (actual Olbia) i l’Alguer. Par­tits polítics i asso­ci­a­ci­ons sin­di­cals, maçòniques, anàrqui­ques i altres orga­nit­zen mani­fes­ta­ci­ons públi­ques de con­demna con­tra el poder espa­nyol que ha deci­dit l’afu­se­lla­ment de l’anàrquic Fer­rer, però també con­tra l’Església, autora (artífex) prin­ci­pal del “crim”, segons els autors de les mani­fes­ta­ci­ons.

A l’Alguer, diver­sa­ment de les altres ciu­tats de Sar­de­nya, són los repre­sen­tants de la bur­ge­sia i de les asso­ci­a­ci­ons maçòniques (en la ciu­tat algue­resa del 1871 és ben forta la presència d’asso­ci­a­ci­ons maçòniques) i anti­cle­ri­cals que orga­nit­zen un comici de pro­testa al tea­tre cívic de la ciu­tat.

L’assem­blea és molt par­ti­ci­pada, amb la pre­sidència de Gae­tano Adami, secre­tari del muni­cipi de l’Alguer, i dels repre­sen­tants de l’asso­ci­ació algue­resa Cir­colo Anti­cle­ri­cale, la presència del síndic de la ciu­tat, Bat­tista Sar­tore i d’un gran nom­bre de nota­bles, però també de cara­bi­ners que con­tro­len l’assem­blea però sobre­tot pro­te­gei­xen la seu del bisbe, que se troba en la mateixa plaça del Tea­tre.

Segon les notícies dels dia­ris del temps, no hi són a la mani­fes­tació de l’Alguer presències d’orga­nit­za­ci­ons anàrqui­ques o polítiques, com aque­lles de Sàsser, Ozi­eri i Témpio.

Lo pre­si­dent Adami, en ober­tura de l’assem­blea al tea­tre cívic de plaça del Bisbe, declara que “l’Alguer no oblida la sua ori­gen cata­lana i més d’altres ciu­tats ha de fer sen­tir la sua veu de con­demna con­tra aqueix cri­min fet del suc­ces­sor de Felipe II que ha ver­sat la sang inno­cent de Fran­cesc Fer­rer”. Després d’Adami hi són diver­sos inter­vents com aquell de Car­men Dore, secre­tari de l’Agru­pació Cata­la­nista La Pal­ma­vera, i la mani­fes­tació acaba amb crits con­tra Alfons XIII i els jesuïtes.

L’assem­blea acaba amb un ordre del dia de con­demna i amb una pro­posta de dedi­car un car­rer de l’Alguer a Fran­cesc Fer­rer i Guàrdia. Dos anys després lo muni­cipi decidi de dedi­car un car­rer a la part nova de la ciu­tat a Fran­cesc Fer­rer i Guàrdia, segon lo que havia deci­dit l’assem­blea del 17 de octu­bre del 1909. Després de 22 anys i en plena dic­ta­dura fei­xista, lo podestà de l’Alguer treu lo nom al car­rer dedi­cat a l’anàrquic català perquè recorda una per­sona amb “sen­ti­ments anti­cle­ri­cals”, i posa el nom de Via IV Novem­bre (1918) dia de cele­bració de la victòria i de la fi de la Pri­mera Guerra Mun­dial.

Un cas de cen­sura en la topo­nomàstica urbana, un error no sol polític ma sobre­tot social i històric, un fet que pen­sem sigui neces­sari recu­pe­rar en la memòria col·lec­tiva no sol dels algue­re­sos; qui ahir ha pro­po­sat aqueix nom, una part de la bur­ge­sia i la maçone­ria algue­resa, ha total­ment i for­sis voluntària­ment bli­dat aqueix per­so­natge pro­ba­ble­ment perquè mal­vist del fei­xisme i per això no més ade­quat als interes­sos de la nova classe política algue­resa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.