Conviure amb el turisme
Hauria de ser fàcil, però, sovint, no ho és. Els habitants de les zones turístiques (en el cas de les comarques gironines, tant de la costa com de l’interior) s’enfronten cada temporada d’estiu a un seguit d’incomoditats provocades per l’arribada massiva de visitants, perquè la convivència queda tocada. No hi podem fer gaire res, excepte prendre-hi paciència. No oblidem que nosaltres també ens convertim en turistes en algun moment, quan visitem altres llocs. I sabem que, en l’àmbit general, el turisme crea riquesa a empreses, dona llocs de treball i, de retruc, aporta diners als ajuntaments, els quals reverteixen part dels beneficis en serveis públics (o almenys ho haurien de fer). Ara bé, el que sí que podem exigir és consideració per als habitants de les zones visitades i per al seu dia a dia. Els residents aguantem (o aguanten) cues arreu, conductors que baden, manca d’aparcaments, anades i vingudes nocturnes, i, fins i tot, algunes impertinències. Entenem que les vacances són per descansar i divertir-se, però la consciència de cadascú hauria de posar al davant el respecte i marcar límits a la gresca fora de control, sobretot si implica crear malestar a la població del lloc. Pel fet que una zona sigui turística, no tot ha de ser un campi qui pugui. Els visitants han (hem) de pensar que, tot i que hi ha un nombre important d’empreses que viuen del turisme, la majoria de veïns no en depenen en absolut, ni de la indústria turística ni dels negocis de serveis que hi treballen. S’accepten els visitants, fins i tot agrada que hi hagi gent interessada a descobrir els pobles i altres punts d’interès. Però els residents passen males estones amb aquells que converteixen la seva estada en una festa contínua, sigui l’hora que sigui, a tocar de les orelles de veïns que ni fan vacances ni treuen cap benefici dels que sí que en fan. Hi viuen tot l’any, hi treballen i matinen, i tenen tot el dret a circular i aparcar els seus vehicles on toca i els està reservat. Si els residents hi han de posar paciència i entendre les ganes de gresca i llibertat dels visitants i acollir-los, aquests també han de ser conscients que no van a un parc temàtic, sinó al terreny de vida quotidiana de poblacions alienes a les seves vacances.
