Goteres quan no plou

No és l’àvia Neus qui ho diu, encara que podria ser, perquè hi ha sen­tit comú en el comen­tari. M’envia un mis­satge el meu amic Toni, que és un tipus punyent, que habi­tu­al­ment fila prim i que la bola se li’n va en comp­ta­des oca­si­ons. Ens ha enviat per What­sapp un acu­dit que ja expli­ca­ven de mai­nada, segons el qual els japo­ne­sos no arre­gla­ven les gote­res... “...quan plo­via no podien, es mulla­ven. I quan no plo­via, no els feia falta”. És molt això, el que ens passa als cata­lans amb algu­nes qüesti­ons públi­ques de pri­mera mag­ni­tud. Quan urgeix la urgència ens des­borda i en nom de la urgència aca­bem fent de tot menys arre­glar el pro­blema, perquè les urgències són males com­pa­nyes de viatge. És a dir, que quan plou no pot ser, perquè ens passa com als japo­ne­sos, que si les arre­glem ens mullem. I quan la urgència des­a­pa­reix, tam­poc, perquè ja no fa falta. Aquests dies en tenim tres casos com tres cabas­sos. Un és les des­sa­la­do­res, que el mateix govern ja anun­cia blanc on era negre quan no plo­via. L’altre és les ener­gies reno­va­bles. L’incre­ment de capa­ci­tat de gene­ració elèctrica reno­va­ble durant el 2023 ha estat qua­tre vega­des infe­rior al del 2022, segons el dar­rer informe d’Ober­Cat. El mateix informe asse­nyala que l’auto­con­sum foto­vol­taic també expe­ri­menta una desac­ce­le­ració notòria. Cosa que no ha d’estra­nyar, perquè no hi ha manera que paguin les sub­ven­ci­ons acor­da­des a ins­tal·laci­ons fetes ja fa més de dos anys.