‘A por ellos’ granollerí

Resulta a que la colla dels Blaus de Granollers –la rivalitat entre Blaus i Blancs es l’ànima de la festa major de Granollers– no se li acut res més que muntar un talleret per a les generacions que pugen i ensenyar uns simulacres de barricada, de còctel Molotov i una paròdia del seu llançament contra un ninot que representava un policia. Déu-n’hi-do la idea i déu-n’hi-do el moment, quan els esperits més sensibles dels Mossos encara estan alterats perquè no se’n van sortir de detenir un president de la Generalitat ni amb una operació de dimensió antiterrorista (és curiós, ningú invoca el dret dels agents a no obeir ordres injustes i il·legals).

Dit això, les reaccions posteriors –incloses les polítiques– han estat una tremenda passada de frenada i una descontextualització amb molt mala idea. Posats a invocar deliris, prou que en va ser la roda de premsa d’Interior l’endemà del fonedís de Puigdemont i aquella compareixença tenia una dimensió institucional impossible de trobar en els Blaus granollerins en un entorn de festa major carnavalesca. Però en lloc de resoldre-ho renyant els Blaus, amb una disculpa i –seria bonic– una trobada per treure tibantors, els sindicats policials, els Mossos i també diverses policies locals ha protagonitzat una arrancada de cavall –a la qual sempre segueix una aturada de burro– per veure qui la diu més grossa, en una exigència de responsabilitats a tort i a dret que té un aire més de revenja que no d’exposició dels valors democràtics de la policia. Així funcionem en aquest país cada cop més polaritzat. Parlar de delicte d’odi i discriminació –algú m’explica com es pot discriminar un col·lectiu que té el monopoli de la violència?–, actes vandàlics o injúries està fora de lloc. Invocar la fiscalia –i la de menors– per judicialitzar la festa major, encara més. L’any 2017, Trapero es va distingir per la defensa del model de proporcionalitat i oportunitat en les actuacions dels Mossos –i algun disgust li va costar–, en contraposició a l’a por ellos que a Catalunya no volem, malgrat el que s’endevina rere els plantejaments d’alguns sindicats policials.