Boye torna a la claveguera

Els reco­mano el docu­men­tal Boye, ene­migo público que ahir es va pre­es­tre­nar a la Fil­mo­teca i que a par­tir d’aquesta set­mana (el diven­dres 27) estarà dis­po­ni­ble a la pla­ta­forma Fil­min. Hau­ran de posar-s’hi amb els mat­xos car­re­gats, que deia l’àvia Neus, això sí, perquè els ha sor­tit molt llarga, cosa que s’entén. Tens la sen­sació que la pel·lícula (dues hores i mitja) no s’acaba mai. Massa pel meu gust, però no té pèrdua. Si el direc­tor, Sebastián Ara­bia, hagués tin­gut en compte la reco­ma­nació d’aquell rec­tor que deia al seu vicari que un sermó curt mou el cer­vell i que un sermó llarg fa moure el cul, hau­ria tro­bat la forma de reta­llar ben bé una hora llarga. Tro­ba­ran a fal­tar mol­tes vega­des el famós “Ahí lo dejo”, però també els resul­tarà molt com­pren­si­ble que sigui així. En la suc­cessió de fets reco­llits i orde­nats al docu­men­tal es veu molt clar que la peça de caça major que es per­se­gueix és doble. Volen Car­les Puig­de­mont i volen el seu advo­cat. Si una cosa queda clara nom­bro­ses vega­des és com a cada revés judi­cial que pro­pina la defensa del pre­si­dent el sis­tema (el fis­cal Igna­cio de Lucas i la jut­gessa María Tardón) recar­gola el pro­ces­sa­ment de l’advo­cat. A Gon­zalo Boye ja l’havien pas­sat per les cla­ve­gue­res del sis­tema el 1992 i la seva posició pro­fes­si­o­nal en la defensa jurídica de l’inde­pen­den­tisme l’hi tor­narà a rebre­gar aquest novem­bre en una maca­bra causa per blan­queig de capi­tals.