Ni carn ni peix

Els impre­vis­tos poden fer sal­tar pels aires el pres­su­post d’una llar en un obrir i tan­car d’ulls. Una repa­ració d’enver­ga­dura del cotxe, la subs­ti­tució d’una cal­dera vella per una de nova o la reno­vació d’un sim­ple elec­tro­domèstic repre­senta en molts casos el desem­bor­sa­ment d’una petita for­tuna. Dema­nar una bes­treta, recórrer als estal­vis o a la tar­geta de crèdit solen ser les solu­ci­ons més freqüents entre la classe diguem-ne mit­jana. Però què passa amb les per­so­nes que no tenen aquest estret marge de mani­o­bra? Segons un informe de Càritas de Girona sobre les con­seqüències de l’ele­vada inflació entre els anys 2002 i 2024, que qua­li­fi­quen de “devas­ta­do­res”, el 90% de les famílies que tru­quen a la porta de l’enti­tat per dema­nar ajuda renun­cien a fer front a aquest tipus de des­pe­ses. Pri­o­rit­zen els diners per pagar l’habi­tatge per evi­tar un mal major com un des­no­na­ment i apli­quen reta­lla­des en altres neces­si­tats bàsiques, com ara l’ali­men­tació. Càritas des­taca que un 67% s’abs­te­nen de com­prar pro­duc­tes fres­cos com carn i peix i que el 50% seguei­xen una dieta dese­qui­li­brada. Les dife­rents cri­sis que s’han succeït des del 2008 han des­ter­rat la dita popu­lar “qui guarda quan té, menja quan vol”. No s’ha recu­pe­rat ni la capa­ci­tat d’estalvi ni el nivell de con­sum.