“«Refrendúm»”
Demà, dissabte, farà 58 anys. Jo estava amb una pleuresia mig curada, i en aquell temps pleuresia volia dir fer llit fins no tenir ni un grau de febre, cosa que podia durar setmanes, mesos. Per quedar bé amb la família, em vaig aixecar, vaig anar a votar i els vaig assegurar que votaria “sí”. Era per al referèndum sobre la Ley Orgánica del Estado, del 14 de desembre del 1966. Aquella autoanomenada “nova constitució” estipulava una escarransida moderació en els poders absoluts de Franco, designant el càrrec de president del Gobierno de España, que nomenaria alhora un cap de govern per cinc anys, prèvia aprovació de les Cortes Generales. Però els nous càrrecs van ser ocupats pel senyor Franco, fins que proclamà cap de govern Carrero Blanco anys després. La participació popular en aquell referèndum va ser del noranta per cent, de la qual els vots favorables foren del 95,90 per cent. Una meravella, segons va dir el ministre Fraga Iribarne l’endemà mateix. I el gran general declarà que havien votat tres milions més d’espanyols dels que votaren en les últimes eleccions de la República del febrer de 1936. Meravella sobre meravella, vaja. Al cap de pocs dies, durant les vacances de Nadal, va sortir una cançó sobre el referèndum amb música de la popular nadala Fum, fum, fum. Per rimar amb “fum”, es pronunciava “refrendúm”, i deia així: “El catorze de desembre, fum, fum, fum. El catorze de desembre, fum, fum, fum. Hi va haver un refrendúm, un refrendúm, un refrendúm. I la llei va ser aprovada, recollons quina putada, fum, fum, fum.” Corria la brama que la cançó havia sortit del Seminari de Girona. No m’estranyaria gens ni mica perquè, ja durant els meus anys d’estada a la gran casa, s’hi feien cançons sobre política, sobre canonges, sobre els macarrons de ca la Quima, sobre capellans desterrats a la Vall del Bac, etc. amb tonades populars i lletres canviades, és clar. Sigui com sigui, aquesta del fum, fum es va fer famosa i encara de tant en tant em passa pel cap quan recordo la pleuresia de joventut i arriba el catorze de desembre. Quant a política, si per atzar o casualitat ho volguessin saber, des del 27 d’octubre del 2017 crec fermament, tal com deia l’admirat Fages de Climent, en la Monarquia Federal Bilateral Sinal·lagmàtica i Commutativa.
