Records... Des de l’oblit

Els artistes David Prades i Thinh Truong van presentar el 7 de novembre passat la instal·lació Unwoven-Reminiscence, en el marc del Festival Panoràmic. Aquest projecte, que es va poder veure a Can Castells Centre d’Art, a Sant Boi de Llobregat, fins al 7 de desembre, va néixer en el si del programa Torrents d’Art del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i és una porta oberta a un exercici que difumina els límits entre l’art i la salut, entre el tangible i l’intangible, entre l’alienació i la memòria viva. Els joves artistes han fet un viatge en el temps acompanyant vuit persones que, malgrat haver entrat en processos demencials de pèrdua gradual de la memòria, han donat vida als seus records mitjançant l’ús de la intel·ligència artificial.

Els joves artistes van enregistrar llargues entrevistes amb cada un dels participants, usuaris dels centres d’atenció intermèdia de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat i a Esplugues. En aquestes entrevistes, els usuaris parlaven dels seus records d’infantesa i joventut, i donaven detalls de com eren les coses i les persones que formaven part d’aquest paisatge vital que els acompanya encara: el carrer de casa seva, la roba que duien els seus amics, els jocs a què jugaven, com era la seva escola, el primer petó... Durant les entrevistes, en què els artistes feien de mediadors entre els protagonistes i la IA, van anar recreant, amb la interacció dels protagonistes, un minut i mig de fotogrames que defineixen una petita part de la seva vida. Però les imatges, per si soles, no reflecteixen l’impacte emocional que l’exercici va generar en cada un d’ells. I què és l’art sense emoció?

Per això, precisament, per buscar l’emoció d’aquells moments reviscuts, els artífexs de la instal·lació van crear una matriu en codi binari a partir de petites enquestes que els protagonistes de l’obra van contestar valorant positivament o negativament diferents aspectes de les entrevistes que havien fet i de l’impacte que els havia provocat la recuperació d’aquests records. Quan la resposta era positiva, hi posaven un 1, i quan era negativa, hi posaven un 0.

Un cop creada la matriu personalitzada per a cada un dels protagonistes, els artistes els van donar la base d’un tapís. Quan la matriu marcava un 1, hi lligaven un fil amb un nus. Quan la matriu marcava un 0, deixaven l’espai buit. Així va ser com els protagonistes van convertir en tangibles les percepcions emocionals d’un procés que, d’alguna manera, altera i commociona. Altera els sentiments de moments retornats a través d’un viatge en el temps.

La por, la tristesa, la soledat i la incertesa són algunes de les emocions que acompanyen l’entrada en processos demencials. La persona afectada d’Alzheimer o qualsevol demència que provoqui la pèrdua de records vitals camina cap a un túnel fosc i fred. I, com que vivim en una societat que ens defineix pel que hem viscut, aquestes malalties ens obliguen a afrontar l’espai on la persona afectada entra en un estadi d’alienació en què només importa el present en el sentit més estricte. Tot allò que l’envolta és nou a cada minut, i les persones que hi ha al seu entorn són permanentment desconegudes. Només una percepció valenta de la incertesa pot donar eines per fer front a una situació tan limitant. Però el procés és gradual i en la gestió del mentrestant hi ha les escletxes que els artistes han explorat per deixar a la vista una retrospectiva emotiva a un passat personal i intransferible.

La instal·lació, que ofereix la projecció de les imatges generades amb IA a partir de la reminiscència sobre el tapís creat per cada participant, permet visualitzar una peça col·lectiva amb protagonistes, a priori, apartats dels circuits culturals tradicionals. I, alhora, recull la dicotomia entre la generació d’imatges des d’un procés irreversiblement degeneratiu. Aquesta petita delícia és una alenada d’aire fresc, com la llum que el projector llança sobre cada tapís, enmig de la foscor d’un túnel desconegut i imprecís. És en aquest espai, entre la memòria i l’oblit, on professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Déu han començat a definir un estudi de recerca que permetrà conèixer els beneficis de la incorporació d’aquesta metodologia en l’atenció a les primeres fases de la demència. Tot apunta que tornarem a veure Unwoven-Reminiscence ben aviat, en nous festivals artístics, en una expressió de l’art que aprofita la voràgine tecnològica per teixir els records des de l’oblit.