De pangolins i panolis
Com tants centres de salut, l’Hospital Comarcal de la Garrotxa torna a difondre avisos de llindar alt o molt alt en afeccions respiratòries, cosa a la qual la rispa i les fredorades d’aquestes contrades ajuden. Però, i em disculpo per insistir en el tema, diria que el que hi contribueix més és l’escassa consciència que massa gent demostra pels altres malgrat haver viscut una pandèmia. Els comunicats em desperten la memòria del malson, i en directe ho fa l’experiència recent al cau de virus en què es converteix un autocar quan t’hi passes cent minuts tancada amb viatgers que estosseguen, esternuden i fan d’aspersors de patògens. És com si hi entressin portant una capseta de vidre plena de microbis i un cop dalt la trenquessin davant de tothom. Costa tant d’entendre que, en tal condició física, la mínima acció humanitària per la seva part és que es posin una simple mascareta? Deu ser que sí, perquè de seixanta ànimes només tres la dúiem, i una d’elles, jo que no estava infectada. Era observada com una rara avis. Em recordaran, ja que en deurien baixar uns quants amb paqueteria que no havien pujat. Vaig voler identificar el focus més escandalós i, sorpresa, era una respectable (que no respectuosa) senyora gran, tocada i posada, amb una cara de grip de por que viatjava al costat del seu sofert marit. Mai hauria imaginat tant de menfotisme en dos encarcarats olotins, i un cop més els prejudicis traeixen perquè, de les poques còmplices emmascarades que hi havia, una era xinesa. Sap de què va i ho tenia clar, beneïda sigui. Surto d’aquest romeguerar i segueixo l’article compartint més dades per a l’estorament davant l’estupidesa humana, en concret, una informació que em donava el nostre metge de sempre, ara ja retirat, amb qui ens uneix una gran amistat. Em deia haver llegit fa mesos que uns investigadors de Pequín aconseguien transmetre a les rates una soca de covid que fins llavors només afectava el famós pangolí (traieu-li dues lletres i ens quedarà el que som). Els semblava un avenç il·luminador i afirmaven que tothom podia estar ben tranquil perquè les alarmes generades no tenien fonament. Aïllat i controlat. Bona aquesta, venint del país on un capriciós microorganisme, segurament també sintètic, es va escapar d’uns laboratoris de Wuhan amb fam de món...!
