El Capità Ter i l’aigua que manca

Fa un mes, l’alcalde de Girona va infor­mar la ciu­ta­da­nia que en els ante­ri­ors dos mesos el con­sum d’aigua a la ciu­tat s’havia dis­pa­rat un 10%. I aler­tava que la situ­ació de sequera que havíem vis­cut l’any pas­sat i els ante­ri­ors no només no estava superada, sinó que podríem tor­nar a tenir pro­ble­mes de sub­mi­nis­tra­ment si no plo­via. Ha plo­gut, això sí. I els embas­sa­ment estan més plens del que s’espe­rava. Em va sor­pren­dre el que va dir l’alcalde. He pre­gun­tat a gent que hi entén i també em van mos­trar la seva sor­presa per un sob­tat aug­ment d’aigua de boca a la ciu­tat i pre­ci­sa­ment en mesos d’hivern. Suposo que la gent de Cicle de l’Aigua del Ter SA (CATSA) ja deuen haver esbri­nat el perquè d’un com­por­ta­ment tan anòmal. I escric anòmal perquè és evi­dent que la ciu­ta­da­nia en gene­ral va reac­ci­o­nar molt bé quan des de les admi­nis­tra­ci­ons van dema­nar a la gent que tingués cura de l’aigua que uti­lit­zava a casa. I el cert és que el con­sum per habi­tant va bai­xar i es va man­te­nir molt per sota de la mit­jana, i això va ser perquè la gent va ser res­pon­sa­ble. Alguns recu­llen l’aigua freda de la dutxa. D’altres tan­quen l’aixeta men­tre es ren­ten les dents. En fi, que una gran majo­ria de la gent va fer seva la frase del Capità Enciam que “els petits can­vis són pode­ro­sos”.

Curi­o­sa­ment l’any pas­sat es va dei­xar de par­lar de la sequera quan va ploure. I no va ser fins que vam tor­nar a tenir la mosca dar­rere l’ore­lla que no hi vam tor­nar. En el men­tres­tant, l’empresa pública CATSA va fent la seva feina. Però encara hi ha massa fui­tes d’aigua a les cano­na­des. Va ser el mateix Ajun­ta­ment que va reconèixer que en alguns bar­ris es perd prop del 60% de l’aigua. Això és alguna cosa més que un canvi dels del Capità Enciam.

A tot això Pau Mas­ra­mon, por­ta­veu d’Aigua és Vida, con­ti­nua la seva tasca divul­ga­tiva. Demà, dia 22, Dia Mun­dial de l’Aigua, faran una altra Palan­ga­nada. Abans, però, hi haurà un interes­sant debat, un cara a cara a la Casa de Cul­tura, a les qua­tre de la tarda. Sílvia Pane­que, con­se­llera de Ter­ri­tori, Tran­sició Ecològica i Habi­tatge, el farà amb Dante Masc­hio, por­ta­veu d’Aigua és Vida. Mode­rats pel peri­o­dista de TV3 Pere Bosch. M’agrada molt un debat així. I m’agrada el títol que han posat al cara a cara: Ens pre­pa­rem per a les seque­res que vin­dran? La ciu­ta­da­nia està con­vi­dada a escol­tar i a pre­gun­tar. En el men­tres­tant, Pau Mas­ra­mon con­ti­nua expli­cant que a la ciu­tat dels qua­tre rius, n’hi ha tres que podrien no ser con­si­de­rats rius, que el Ter està en perill i que la Sèquia baixa buida. Hem posat el riu en perill, i Mas­ra­mon, a qui els seus com­panys han bate­jat com el Capità Ter per la seva lluita pre­di­cant en el desert, i mai més ben dit, ho rei­tera. M’expli­cava en Pau que el TSJC els ha donat la raó per ser inter­lo­cu­tors vàlids de l’admi­nis­tració i poder pre­sen­tar con­ten­ci­o­sos, cosa que els havia negat un jut­jat de Girona. Ells, que van nego­ciar amb el govern els cabals del Ter i tan­tes altres coses! En fi, cal un obser­va­tori de l’aigua i que es pugui reu­nir allà on toca. I amb el cara a cara de demà espe­rem saber si ens pre­pa­rem o no per a les seque­res que vin­dran. Que vin­dran segur!