Les carreteres oblidades

Hi ha un espai de ter­ri­tori al Baix Empordà que con­ti­nua obli­dat pel que fa a grans pro­jec­tes de millora de car­re­te­res, sobre­tot en matèria de segu­re­tat, tant de vehi­cles com de ciclis­tes i, even­tu­al­ment, via­nants. És la fracció de comarca deli­mi­tada al nord per la GI-634, entre Jafre i Tor­ro­e­lla de Montgrí, i al sud, per la GI-651, de Cana­post cap a Pera­ta­llada i fins a tro­bar la C-31 (de Pals a Tor­ro­e­lla de Montgrí). A l’eix cen­tral d’aquest espai, hi ha la GI-643, de Rupià a Tor­ro­e­lla de Montgrí, pas­sant per Par­lavà i Serra de Daró, i la GI-644 entre Serra de Daró i Vul­pe­llac, pas­sant per Ullas­tret i Cana­post. Són (com mol­tes altres que hi ha a Cata­lu­nya) car­re­te­res estre­tes però molt tran­si­ta­des, també per vehi­cles pesants, com auto­bu­sos, cami­ons o maquinària agrícola, sense gai­rebé mar­ges i amb un ferm que, només de tant en tant, és refet o apedaçat. Ben­vin­guts siguin els pedaços, però no són sufi­ci­ents per millo­rar la segu­re­tat en aques­tes vies, on hi ha acci­dents que pot­ser, de vega­des, es podrien evi­tar si tan sols hi hagués els mar­ges ade­quats. Penso en el cas d’un autobús que, la set­mana pas­sada, sense pos­si­bi­li­tats d’arra­co­nar-se en un marge, per ine­xis­tent, i amb la via ben estreta, pels motius que sigui va mig bol­car entre Cana­post i Ullas­tret (per sort, no hi va haver ferits). Acci­dents o ava­ries, perquè si hi tens pana, el cotxe hi ha de que­dar atu­rat en un dels dos estrets car­rils, tot espe­rant que el recu­llin. I és evi­dent que unes car­re­te­res en aques­tes con­di­ci­ons tam­poc són gens segu­res per als ciclis­tes (si hi hau­rien de cir­cu­lar o no ja és un altre debat). Al 2016, la Gene­ra­li­tat va anun­ciar un pla de millora de les car­re­te­res del Baix Ter, pres­su­pos­tat en 20 mili­ons d’euros. Sobre­tot feia referència a les vies que unei­xen Tor­ro­e­lla de Montgrí amb les car­re­te­res que menen cap a Girona, l’N-2 i la C-66, i incloïa el polèmic pro­jecte d’un nou pont sobre el Ter (en sus­pens, després de mol­tes objec­ci­ons). Si s’exe­cuta aquest pla, algun dia, perquè sigui com cal hau­ria d’incloure les car­re­te­res adja­cents que abans esmen­tava, que no són només vies turísti­ques, mal­grat que a alguns visi­tants esporàdics o de cap de set­mana els sem­blin panoràmiques i típiques, sinó que són les úniques rutes de comu­ni­cació diària de molts habi­tants de la zona.