Mono de mono

En el català real hi ha molts monos: el mono mico, el mono granota, el mono bufó i el mono síndrome d'abstinència. Però el català normatiu en tolera només un: el que no és estèreo. Ens deixa dir mico, que ve del castellà, macaco, que ve del portuguès, i mona, però no mono. Troba bé “quina monada!” i un barbarisme “que mona!”. Ens obliga a baixar les pistes d'esquí amb granotes i, si deixem de fumar, no ens permet ni tenir mono. Com les tres mones sàvies del santuari de Toshogu, tanca els ulls, es tapa les orelles i calla davant l'ús d'uns parlants que ja comencem a estar tips de fer tant el mico.

Peto, plastró i pitrall

Una alternativa al mono d'esquí (em nego a dir-ne granota) són els pantalons de peto. El tímid intent de dir-ne de pitet no ha prosperat i ja recullen de peto tant el Termcat com el GDLC. El peto o plastró era, en origen, la peça de metall que a l'armadura cobria el pit. Peto ve de l'italià i ja surt al Tirant i plastró és un gal·licisme. Avui, però, el peto tendeix a vestir i el plastró (mot ben poc usat) a protegir. En futbol el peto distingeix equips durant l'entrenament, i en esgrima el plastró evita que et facis mal. A les curses populars també se sent molt pitrall, un terme que neix de la repugnància de dir-ne dorsal i dur-lo sobre el pit. Però dorsal, es posi on es posi, sembla que és, de moment, l'únic terme correcte.