Punt i a part

Barça: Ikechukwu
Un senyor que de nom es diu Ikechukwu va xutar dissabte més a la porteria contrària que un equip que té en nòmina gent com Thierry Henry, Ronaldinho o Leo Messi, els tres fantàstics que van fer pena a Getafe, que van decidir no tirar del carro, que ni van pressionar, ni semblava que haguessin pogut. Uche (el cognom de l’individu de nom impossible) va superar els tres davanters del Barça en una nit en què l’equip va tornar a quedar en pilotes en un camp os. Primer va ser Bernd Schuster, ara Michael Laudrup. Aquells dos “amics del barcelonisme” que un bon dia van agafar el pont aeri per fitxar pel Reial Madrid i el culer els va saber, sorprenentment, perdonar. Potser seria millor que el Getafe no l’agafi ara Luís Figo.

Barça: Eto’o ‘s’appelle’ Samuel
En dies i partits com el de dissabte plores l’absència de Samuel Eto’o, i ja va sent hora de dir (sense que per això t’acusin d’oportunista) que, a l’hora de triar entre el camerunès i aquest Thierry Henry, si hi ha algun dubte és el de saber qui ven més samarretes, no qui ha de jugar.

Barça: Entre Bernd i Frank
En una setmana d’homenatge pel cinquantenari de la creació de Mortadel·lo i Filemó, m’he sentit com dins d’un còmic: en només set dies he passat de petonejar Rijkaard a voler-lo escanyar. Disfressat amb una trompeta i un embut al cap, el primer pensament després de l’actuació provocadora i fastigosa de Bernd Schuster fa vuit dies va ser dir: “En dies com aquests t’adones del gran entrenador que té el Barça”. I després del partit a Getafe vaig pensar: “En dies com aquests t’adones que no hi ha entrenador a la banqueta del Barça”. La barca culer torna a navegar.

Barça: Torrons?
Mala peça al teler per a Joan Laporta. Què hem de fer o què hauríem d’haver fet? Tens un magnífic conductor dels sentiments d’un vestidor i un estrany corrector del que passa en un terreny de joc. Te’l carregues ara o t’esperes a una altra desfeta? O surts a fer una declaració institucional davant dels dubtes dels pròxims quinze dies i confirmes que és el teu entrenador per a tot el que queda de temporada? I després el gran dubte: a qui fitxes? A un Mourinho que marqui el pas de l’oca al vestidor que juga amb maraques o busques un altre Rijkaard que et mimi el vestidor? Tot i això, Rijkaard treu el fuet a la sala de premsa: es posa primer al podi dels culpables però al segon lloc hi situa Henry, Ronaldinho i Messi, als quals decideix ignorar quan cita positivament vuit dels onze jugadors del partit. A ells tres, no.

Barça: Zambrotta és aquell Zambrotta?
Fitxat com un dels futbolistes més destacats del darrer Mundial, Zambrotta s’ha quedat en un lateral dret amb un aprovat pelat. Res destacat. Mentre Eric Abidal amb un parell de mesos n’ha tingut prou per quedar assenyalat com un dels grans laterals que haurà passat pel Barça, Zambrotta corre el risc de passar desapercebut al club. L’expulsió de dissabte, per incomprensible, fa pensar malament: no jugarà a Alcoi. Potser per estar més temps amb la selecció italiana, on es troba més a gust?

Caverna: Com són
Reial Madrid, 1 – Mallorca, 1. Minut quinze de la primera part. Penal sobre Ibagaza com un piano. L’àrbitre balla sevillanes. Minut setze de la primera part. Ataca el Madrid. Marca Robinho el 2 a 1. L’àrbitre ara per bulerías. No era català. Era andalús. No passa res de nou. El Madrid acaba guanyant en un partidàs 4 a 3 el Mallorca amb un Robinho estel·lar que ens l’haurem de menjar, en els pròxims quinze dies, ja sigui amb patates, a la brasa, al caliu o en platillo.

Circ: Més espies
Després del gloriós cas de McLaren, ara li toca a Renault i a Flavio Briatore ser assenyalats amb el dit acusador de l’espionatge industrial a la Fórmula 1. Recordo que els periodistes catalans especialitzats en ciclisme són els primers crítics amb l’esport que tracten, i afirmen que els ha fet molt mal tot l’afer constant del dopatge. Però també asseguren que els ciclistes han estat els conillets d’Índies. En tot l’aldarull de la Fórmula 1, l’actuació de la Federació Internacional d’Automobilisme, amb Max Mosley al capdavant i Bernie Ecclestone a la rereguarda, ha estat escandalosa: l’espectacle per damunt de la justícia. Justament al revés que l’UCI, la Federació Internacional de Ciclisme, que ha fet prevaler fins i tot els dubtes abans que garantir la supervivència del seu esport.