De l'agència Efe a l'ONCE

Es quei­xava un lec­tor que per tele­visió es lloés el filo­nazi Ser­rano Suñer com a fun­da­dor de l'agència Efe i de l'ONCE. Una queixa fona­men­tada, però no sols perquè el sus­dit fos un fei­xista, sinó perquè la infor­mació era ine­xacta.

L'agència Efe és filla directa de la fun­dada l'any 1865 per Nil Maria Fabra, un peri­o­dista que el 1843 va néixer a Bla­nes. Repor­ter inter­na­ci­o­nal, va crear un Cen­tre de Cor­res­pon­sals que va ser pio­ner a Espa­nya y que l'any 1939 es va con­ver­tir en agència Efe, emplaçada a Bur­gos. Alguns mit­jans de comu­ni­cació afir­men que va ser així, per mitjà de Ser­rano Suñer, però en la història ofi­cial d'Efe no s'expli­cita. En canvi, sí que s'esmenta la pre­cur­sora agència Fabra, fun­dada el segle XIX no per Nil Maria Fabra sinó per Nilo María.

Pel que fa a l'ONCE, la tra­jectòria hau­ria de ser ben cone­guda. Roc Boro­nat, regi­dor d'ERC a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, va esta­blir l'any 1931 un sor­teig amb cupons perquè els ven­gues­sin per­so­nes cegues. Inven­tiva que aviat va obte­nir el favor popu­lar, con­si­de­rant que alhora que es podia gua­nyar un premi es pro­por­ci­o­na­ven ingres­sos fixos als invi­dents.

Aca­bada la Guerra Civil, i a l'estil del que va suc­ceir amb l'agència Fabra, l'orga­nit­zació es tras­llada a Madrid, on Ser­rano la trans­forma en Orga­ni­zación Naci­o­nal de Cie­gos Españoles. En aquesta altra cir­cumstància, el nom de Ser­rano també és esca­ti­mat en la memòria escrita de l'ONCE. Sem­bla que a l'enti­tat tam­poc no volen saber-ne res; llàstima que tam­poc no fan menció de Roc Boro­nat. Amb tot, sí que han ins­tituït des de fa dotze anys un con­curs lite­rari sota l'epígraf de “Roc Boro­nat”, quel­com que mos­tra certs sig­nes ver­go­nyants, atès que d'antuvi l'ONCE no té cura de recor­dar qui va ser Boro­nat.

Vet aquí dos casos, entre d'altres, que podrien ser esmen­tats, com per exem­ple el de la pri­mera emis­sora de ràdio, en què la mare dels ous és absor­bida sense con­tem­pla­ci­ons i amb escàs reco­nei­xe­ment. Una metàfora a tenir en compte seria aque­lla segons la qual el peix gran es menja el petit. És clar que l'exer­cici de la memòria també podria ser una eina perquè algu­nes metàfores dei­xes­sin de ser apli­ca­bles.