Opinió

La Metamorfosi (2)

La Gale­ria del dia 16 la vaig escriure amb ganes; el motiu, un arti­cle del pro­fes­sor Anton Cos­tas (UB), Las rein­ven­ci­o­nes de la ciu­dad, i la ciu­tat era Bar­ce­lona vista des de la pre­missa que “les ciu­tats són éssers vius, nei­xen, madu­ren, llan­guei­xen i, algu­nes, es rein­ven­ten...”. Tot ple­gat era engres­ca­dor. Aque­lla ciu­tat, que és aquesta, va ser cap­da­van­tera en tres moments: quan com­pe­tia amb les ciu­tats port ita­li­a­nes excel·lint en l'aven­tura mari­ti­mo­me­di­terrània. Després de segles amb més pena que glòria, segona rein­venció: la ciu­tat com­pa­regué a l'envit i la indus­tri­a­lit­zació en féu ciu­tat manu­fac­tu­rera. Els Jocs Olímpics del 1992 foren l'herald de l'última rein­venció de la ciu­tat, i esde­vingué gran ciu­tat turística de l'orb glo­ba­lit­zat. A cada ton­gada ante­rior la ciu­tat s'havia lle­gat un patri­moni molt divers i atrac­tiu: esde­vingué ciu­tat objecte lla­mi­ner, icona d'ella mateixa en temps de mobi­li­tats mas­si­ves... Pot ser i seria bo que la ciu­tat pensi que la rein­venció no és tan­cada sinó oberta a ser “ciu­tat del conei­xe­ment”. Fins aquí, el doc­tor Costa. Del pro­fes­sor Edgar Morin jo tenia lle­git, també a El País, un Elo­gio de la Meta­mor­fosi que comença: “Cuando un sis­tema es inca­paz de resol­ver sus pro­ble­mas vita­les por sí mismo, se degrada, se des­in­te­gra, a no ser que esté en con­di­ci­o­nes de ori­gi­nar un meta­sis­tema capaz de hacerlo, y enton­ces se meta­mor­fo­sea”. La ciu­tat, com una papa­llona, sem­pre igual i mai la mateixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.