Parelles literàries

L'altre dia em van pre­gun­tar si m'hau­ria agra­dat que el meu marit o pare­lla sen­ti­men­tal fos escrip­tor. Tants anys de res­pon­dre a tota mena de pre­gun­tes i aquesta no me l'havien fet mai. Vaig haver de res­pon­dre que no m'havia entre­tin­gut mai a pen­sar-hi però que així, d'entrada, més aviat ten­deixo a pen­sar que no. Dues ments cre­a­ti­ves (i per tant, ines­ta­bles i egocèntri­ques) com­par­tint un mateix espai fami­liar? Quina por. I, en canvi, pen­sant-hi, déu n'hi do de les pare­lles literàries que m'han vin­gut al cap en un moment. Tan­tes com inter­ro­gants es plan­te­gen: hau­ria estat més valo­rada la poeta Cle­men­tina Arde­riu, si no hagués estat la dona del gran Car­les Riba? Hau­ria escrit una obra impor­tant el poeta Joan Prats/Armand Obi­ols si no s'hagués con­cen­trat en l'obra de la seva com­pa­nya Mercè Rodo­reda? I què hau­ria estat de Virgínia Woolf sense el suport i l'entrega incon­di­ci­o­nal del seu marit Leo­nard? I ell, hau­ria fet una car­rera com a escrip­tor, com volia, en lloc de con­ver­tir-se en l'edi­tor de Virgínia? Hau­ria sobre­vis­cut el matri­moni de dos grans de la lite­ra­tura cas­te­llana, Car­men Martín Gaite i Rafael Sánchez Fer­lo­sio, si no hagues­sin estat tots dos escrip­tors? Com va influir l'un en la lite­ra­tura de l'altra? Heu lle­git algun arti­cle o res­se­nya sobre Elsa Morante on no cal­gui rei­vin­di­car que, mal­grat ésser cone­guda com la dona d'Alberto Mora­via, ella té una obra prou sig­ni­fi­ca­tiva per ser con­si­de­rada fora d'aquesta vin­cu­lació per­so­nal? Afor­tu­na­da­ment, quan es parla del poeta Luis García Mon­tero, ningú s'hi refe­reix com “l'home d'Almu­dena Gran­des”. Per a la novel·lista Siri Hust­vedt, ha repre­sen­tat un avan­tatge ser la dona de Paul Aus­ter, o pot­ser seria més reco­ne­guda com a escrip­tora si no ho fos? La història d'amor de Syl­via Plath i Ted Hug­hes s'hau­ria aca­bat d'una manera tan dramàtica si la lite­ra­tura no hagués pre­si­dit les seves vides? Defi­ni­ti­va­ment crec que amb un que faci lite­ra­tura, en una casa, ja n'hi ha prou i de sobres. Algú ha de tenir els peus a terra si l'altre té el cap als núvols. Com deia el meu pare: “La teva mare fa ver­sos i jo porto els comp­tes”. Doncs això.