Escriure a mà

Lle­geixo que els japo­ne­sos, tips d'escriure a l'ordi­na­dor, estan recu­pe­rant l'escrip­tura manual. Cada dia apre­cien més rebre una feli­ci­tació de Nadal o Cap d'Any feta a mà en comp­tes d'un pràctic però fred i llunyà cor­reu electrònic. No en va, en aquell país escriure cor­rec­ta­ment es con­si­dera signe de cul­tura i la cal·ligra­fia tra­di­ci­o­nal amb pin­zell, el shodó, és una forma d'art. I això coin­ci­deix amb un estudi que han fet públic un grup d'estu­di­o­sos de la Uni­ver­si­tat d'Indi­ana. Han demos­trat que escriure a mà no només con­tri­bu­eix a l'enfor­ti­ment de les rela­ci­ons afec­ti­ves sinó que també afa­vo­reix a acti­var cer­tes regi­ons del cer­vell i ens ajuda a expres­sar millor els nos­tres pen­sa­ments i idees. Diuen que escriure amb boli ens fa fer ser­vir més el cer­vell, més que no pas quan uti­lit­zem el teclat de l'ordi­na­dor. Si dei­xem d'escriure a mà durant un temps, és clar que les estruc­tu­res cere­brals ens can­vi­a­ran però tam­poc es tracta d'arra­co­nar els ordi­na­dors, només fal­ta­ria. Però és molt sig­ni­fi­ca­tiu que els cre­a­dors dels nous dis­po­si­tius informàtics siguin cons­ci­ents de l'encant que té el fet d'escriure a mà i, per això, han desen­vo­lu­pat algu­nes apli­ca­ci­ons que n'imi­ten l'escrip­tura, encara que sigui gui­xant a la pan­ta­lla.

Cada dia al matí, abans de sor­tir de casa, escric una nota a mà i la deixo sobre la taula de la cuina. És una nota de bon dia per a la meva dona perquè a aque­lles hores intem­pes­ti­ves de la mati­nada no la vull des­per­tar. Els “ja tinc ganes de veure't”, “et tro­baré a fal­tar” o ”t'estimo” no són més o menys sin­cers pel fet d'estar escrits a mà però sí que –no m'ho nega­ran– poder veure i dis­tin­gir la lle­tra de la per­sona que esti­mes fa molta més gràcia, és molt més pla­ent, que no pas la fre­dor i la uni­for­mi­tat d'un cos de lle­tra pre­de­ter­mi­nat per un pro­grama d'ordi­na­dor es digui Times New Roman, Arial, Cen­tury o Gara­mond.

Escriure a mà docu­ments llargs és poc pràctic, d'acord, però és molt més per­so­nal i reflec­teix el nos­tre estat d'ànim, que s'intu­eix en la forma i la inten­si­tat del traç. Aquest arti­cle l'he començat a escriure en un paper dins del metro i li he aca­bat donant forma des del teclat de l'ordi­na­dor. Al cap­da­vall sóc un romàntic pràctic. Però que el lle­gir no ens faci per­dre l'escriure i mai més ben dit, no tro­ben?