El relat de Sitges, esgotat
El naufragi telegrafiat del socialisme català es va produir el dia i l'hora assenyalats però amb més virulència de la prevista. Les causes són prou conegudes: dificultats internes d'un govern de deslleialtats, crisi econòmica incontrolada i la desmemòria del company ZP. La conjuntura de ciutadans emprenyats per les dificultats econòmiques i la desorientació nacional no era la més propícia per a frivolitats eròtiques i anuncis d'incerteses en el lideratge. El vaixell altra hora senyor dels mars ha quedat a mercè de les ones.
Seria injust carregar totes les culpes del que ha succeït en el president Montilla, tot i que la seva administració dels temps de la política costa d'entendre. En la nit electoral, en va donar un altre exemple anunciant una renúncia a mitjà termini que va complementar ahir amb la renúncia a l'escó, però reservant-se el pilotatge de la renovació. No sembla que la derrota dels socialistes catalans sigui només una pèrdua d'una posició de govern o un fracàs personal, sinó més aviat la constatació que els electors han pres consciència de la desviació dels valors fundacionals del PSC; un desequilibri estratègic profund que no es corregeix amb la convocatòria d'un congrés. El congrés és només el punt de partida d'un procés de reconducció més complex i necessàriament llarg. Cosa que implicaria que, com més aviat comenci la reflexió, millor. La proximitat de les eleccions municipals no hauria de ser un obstacle, probablement hauria de ser considerat un al·licient. Els electors fidels i infidels necessiten senyals de reacció immediata.
Els socialistes catalans no són els únics que tenen problemes de fons; de fet, tota la socialdemocràcia europea en té, per culpa d'una crisi econòmica que posa en dubte l'eficàcia de les receptes clàssiques de l'esquerra. Però aquí la circumstància és més greu, per les dificultats de les relacions federals amb Espanya i les fraternals amb el PSOE.
No és aconsellable que un partit de govern estigui sense relat, sobretot en la perspectiva incerta que viuen els ciutadans i la nació i davant un nou govern que haurà d'allargar la mà en les qüestions d'estat. Diumenge es va llegir la darrera línia del relat escrit a Sitges, el segle passat. El PSC en necessita un de nou, urgentment.
