Espectadors del prodigi

Si ens fes­sin triar la notícia de la set­mana, aquesta vegada cos­ta­ria. Per des­comp­tat que el canvi de govern d'un país és un fet trans­cen­den­tal, i més quan ve acom­pa­nyat de la neces­si­tat de reflexió pro­funda que emer­geix de la dava­llada del par­tit que fins ara ocu­pava la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. I més quan un altre mem­bre del tri­par­tit també viu una situ­ació tensa i com­pli­cada. I més quan la pre­sidència d'Artur Mas no s'anun­cia, pels pri­mers símpto­mes, com una vul­gar i tra­di­ci­o­nal alter­na­tiva ideològica sinó com un intent de redreçar Cata­lu­nya en uns moments de gravíssima crisi econòmica i de des­ga­vell ins­ti­tu­ci­o­nal.

Tin­drem temps per ana­lit­zar tot això, per veure com evo­lu­ci­ona l'acti­tud dels soci­a­lis­tes, per cal­cu­lar l'abast exacte de la ruïna repu­bli­cana, per saber quin paper jugarà l'inde­pen­den­tisme aco­lo­rit per la fama en el Par­la­ment.

L'altre gran tema de la set­mana, però, ha estat la con­tun­dent, acla­pa­ra­dora, feno­me­nal, orgiàstica victòria del Barça con­tra el Real Madrid. Tots els que siguin culés (i també els amants impar­ci­als de l'esport, fins i tot els madri­dis­tes asse­nyats i objec­tius) han gau­dit d'allò més amb l'exhi­bició d'aquest dilluns estrany, amb res­saca elec­to­ral i amb una dèria col·lec­tiva per con­que­rir el bars (molts i molts) que ofe­rien l'espec­ta­cle. La victòria m'ha fet pen­sar en la lec­tura d'una novel·la en la qual avan­ces amb una certa pre­venció davant la hipotètica dava­llada de les expec­ta­ti­ves que les pri­me­res pàgines havien creat.

Lle­gir és patir, en aquest sen­tit. Desit­jar que el ritme es man­tin­gui, assa­bo­rir cada paràgraf com si fos l'últim que et con­firma en l'excel·lència d'allò que estàs lle­gint i pre­gar perquè no sigui així.

Quan arri­bes al final, valo­res la bon­dat del que has lle­git i et feli­ci­tes a tu mateix per haver estat espec­ta­dor pri­vi­le­giat del pro­digi. La lite­ra­tura, la bona, és un pro­digi. També ho va ser, dilluns, el joc del Barça. De la pri­mera frase a l'última lle­tra vam lle­gir la millor novel·la del segle. El millor text de la nos­tra vida.