La culpa no és del txa-txa-txa

Tenia el propòsit d'aco­mi­a­dar un any hor­rorós amb un mis­satge opti­mista, i m'ho posen molt difícil, perquè en temps de con­ge­la­ci­ons i rebai­xes sala­ri­als –els qui tenen un sou–, arri­ben més mals pre­sa­gis amb l'aug­ment de tari­fes de ser­veis essen­ci­als com ara el gas, la llum i el tren. I no s'hi posen per poc: en el cas de la llum, només cal mirar l'esca­lat d'incre­ments que publicàvem ahir: 6,18% (2007), 9,08% (2008), 5,70% (2009), 7,40% (2010) i 9,80 (2011). Han cres­cut els sous en algun sec­tor? Com es poden fer aquests aug­ments en ser­veis bàsics si l'índex de preus del con­sum (IPC) se situa per sobre del 2,2%? La sen­sació és que al minis­tre del ram li agrada que ballem a ritme de mambo i cada any ens va pujant de número!

Tot una altra cosa és el bolero que han pro­ta­go­nit­zat el pre­si­dent Artur Mas i el fla­mant con­se­ller Fer­ran Mas­ca­rell. El nome­na­ment d'un sig­ni­fi­cat soci­a­lista en l'àmbit de la cul­tura és un gran cop d'efecte. Per una banda, sur­ten els admi­ra­dors de l'experiència i la capa­ci­tat de gestió de Mas­ca­rell i, per l'altra, els qui li recri­mi­nen la fre­dor del seu llen­guatge cor­po­ral i l'alti­vesa (ambició) mos­trada traint un cicle d'anys amb el soci­a­lisme. Des del PSC saben que el 2006 el van sacri­fi­car i que no l'han vol­gut pro­moure. Tant de bo sorgís més debat al vol­tant dels polítics que diri­gei­xen el país. Artur Mas té un repte enorme: lide­rar un govern quan ja hem pas­sat tres anys de crisi, i espe­rem que el 2011 sigui el del tomb, i si no és així, almenys s'ha de tenir la capa­ci­tat de mar­car un rumb, un camí, i no donar la culpa al txa-txa-txa.