Els ametllers florits

Alguns amics dels meus fills –i alguns fills dels meus amics– ja s'estan iniciant en el camí de l'amor. I ja sabeu que es tracta d'un camí que pot ser llarg i tortuós, com dirien els Beatles, especialment el primer tram. També ho deia José Luis Martín Vigil a la novel·la Primer amor, primer dolor (com vam plorar llegint-la!). Observo aquests nois que han crescut d'una febrada, desmanegats, sense controlar gaire les dimensions del seu cos, amb aquell aire una mica xulesc que desapareix tot d'una quan els dius “com estàs” i s'envermelleixen com quan tenien vuit anys. I veig les noies de la mateixa edat, com dones escurçades, vestides amb un estil que encara s'ha de definir i que barreja tots els estils possibles, amb una actitud que sembla assenyada però tot d'una s'ensorra com un joc de construccions i tot va per terra i la nena és encara una nena. I ells i elles es miren o parlen sense mirar-se, es donen cops, empentes, tot per tocar-se una mica sense que sembli que ho busquen, i riuen i ploren i criden en qüestió de minuts. Sacs d'hormones, diu la gent. Sí. I llavors, quan les noies encara no han definit el seu estil i els nois encara es posen vermells, alguns s'enamoren. No és un amor adult, evidentment, però és un amor de veritat, potser el més de veritat que viuran mai. I s'equivoquen, i els traeixen, i fracassen, i els deixen i sofreixen. Avui hi he pensat quan he sentit l'home del temps que deia que se'ns ha acabat aquesta mena d'estiuet de propina que hem tingut per fer l'inici de l'any una mica menys dur. Diu que ara va de veres i que hi haurà fred i neu, el que toca. És una llàstima, diu l'home del temps, perquè aquests dies de bonança havien florit alguns ametllers, que ara es glaçaran. Cada any hi ha alguns ametllers que es precipiten i amb quatre ullades de sol i una mica d'aire tebi van i floreixen. Veiem aquell bé de Déu de flors blanques que ens fan pressentir la primavera i... s'han equivocat, és massa aviat, només som al gener!

Arriben les gelades i es perden les flors i els fruits que havien de venir. Els ametllers m'han fet pensar en aquests adolescents que s'enamoren massa aviat i ho passen malament quan encara no els tocava. Però, és clar, els ametllers no poden triar el moment per florir.