Internet acosta Egipte

Segueixo inquiet els esde­ve­ni­ments d'Egipte, com dies enrere ho vaig fer amb Tunísia... Egipte és un país llunyà del que en sé més coses de la fas­ci­nant època dels fara­ons, que no pas d'avui. Amics que hi han estat me'n diuen mera­ve­lles, sobre­tot del viatge en vai­xell pel Nil. El pai­satge, les piràmides... I un art que et sub­juga per la con­tundència dels volums i per la seva impac­tant expres­si­vi­tat. També ens cap­tiva per l'aura de mis­teri que toca tot el que sabem de l'antic Egipte. Però la revolta de la gent s'ha produït gràcies al moderníssim invent d'Inter­net. Inter­net ha esquinçat el vel que ens impe­dia veure l'Egipte real i ara ens el mos­tra al car­rer. I si no fos per inter­net –comen­tava el cor­res­pon­sal de TV3 a el Caire–, les mani­fes­ta­ci­ons que han acor­ra­lat el dic­ta­dor no hau­rien estat pos­si­bles. ¡Com agra­eixo un invent tan útil i tan a l'abast de tot­hom, més fort que els tancs i que la dic­ta­dura! Avui mateix m'he donat el plaer de des­ple­gar davant del meus ulls, com en una taula ben parada –gràcies a Kiosko–, les capçale­res dels dia­ris més impor­tants del món i en tots ells Egipte hi ocupa un pri­mer pla... He “fulle­jat” Le Monde, Il Cor­ri­ere de la Sera, El País, La Van­guar­dia, l'Avui, El Punt, sense gas­tar ni un cèntim...

El que em deia ahir un bon amic: el nos­tre món, avui, és el món sen­cer. Gràcies, en bona part, a Inter­net.