Articles

La col·leccionista

Mares i filles

Aquesta set­mana ha estat molt espe­cial, diria que la més espe­cial de totes, per a dues dones cata­la­nes. Una ha vis­cut 40 anys ado­lo­rida per la pèrdua de la seva filla, aca­bada de néixer, i, el que és encara pit­jor, tur­men­tada pels dub­tes que, en con­tra de tota lògica, havien anat crei­xent al seu inte­rior des d'aquell dia. A poc a poc havia anat pos­seint-la el con­ven­ci­ment que els met­ges li havien men­tit quan li van reco­ma­nar no veure el cadàver del seu nadó. Ara, qua­tre dècades ple­nes de tris­tesa i incer­tesa després, aquesta mare ha retro­bat la seva filla, que efec­ti­va­ment no havia mort, i unes pro­ves genètiques han con­fir­mat el seu lli­gam de mare i filla. És molt pro­ba­ble que la segona dona per a qui la set­mana ha estat cru­cial, la filla, hagi vis­cut tots aquests anys amb una tris­tesa i una incer­tesa molt simi­lars a les de la seva mare. La infor­mació sobre aquest cas m'arriba, casu­al­ment, només unes hores després d'haver vist la pel·lícula Mares i filles, del direc­tor Rodrigo García –fill del Nobel de Lite­ra­tura Gabriel García Márquez–. Es tracta, pre­ci­sa­ment, de la dramàtica història de dues dones, inter­pre­ta­des amb excel·lència per Annette Bening i Naomi Watts, mare i filla, sepa­ra­des des del moment del part i que arri­ben massa tard per tro­bar-se quan final­ment reu­nei­xen for­ces per bus­car-se. Com sem­pre, per més ben expli­cat que esti­gui un drama a la ficció, mai no ens col­peix com la rea­li­tat. Més encara, si sabem que el cas de la dona bar­ce­lo­nina que ha retro­bat la seva filla robada aquesta set­mana és només el pri­mer que s'ha con­fir­mat d'una sem­bla que immensa xarxa de com­pra­venda de bebès a l'Estat espa­nyol. L'Aso­ci­ación Naci­o­nal de Afec­ta­dos por Adop­ci­o­nes Irre­gu­la­res va pre­sen­tar el 27 de gener una denúncia con­junta amb la fis­ca­lia gene­ral de l'Estat perquè s'inves­ti­guin els casos de 261 pos­si­bles nens robats. Les denúncies par­tei­xen tant de les famílies que viuen amb l'angoixa de no saber si els seus nens són vius en algun lloc, com de per­so­nes que tenen el dubte de si elles matei­xes són cri­a­tu­res roba­des. Massa sofri­ment pro­vo­cat per una xarxa delic­tiva que va començar per motius polítics i va con­ti­nuar perquè s'havia con­ver­tit en un negoci pròsper. No hau­ria estat pos­si­ble sense la col·labo­ració necessària d'algu­nes ins­ti­tu­ci­ons reli­gi­o­ses, alguns met­ges i algu­nes lle­va­do­res. Cal con­fiar que tots ells ho aca­bin pagant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.