Opinió

Atura la crisi

Els Amics de les Arts estan molt bé par­lant de Guar­di­ola, de Mont­ser­rat i de com en som de bonics. No ho dic amb iro­nia, està molt bé que Estre­lla ens aixe­qui l'ànim i ens repe­teixi que val la pena el que som. Però hi ha altres mis­sat­ges. Hi ha l'auto­a­fir­mació, necessària, i hi ha l'acció. Hi ha la publi­ci­tat emesa per l'Ajun­ta­ment de Madrid: “Para la cri­sis: crea una empresa”. Pata­pam. Mis­satge cen­trat ja no en el que ets o en el que som o en el que són, sinó en el que fas, el que fem, el que fan. Ja ho sabem, que som collo­nuts. Però, i a par­tir d'aquí, què? Què pen­ses fer tu, per­sona, indi­vidu, què pen­ses res­pon­dre al teu Uncle Sam quan t'asse­nyali? Que tens un país fantàstic?

Evi­dent­ment: Madrid té el seu cinisme, si recor­dem l'endeu­ta­ment que té el con­sis­tori i la dependència que té la seva bri­llan­tor envers les sub­ven­ci­ons esta­tals i les par­ti­des de “capi­ta­li­tat”. Ente­sos: però fan un mis­satge encer­tat. Que el món està en crisi econòmica és men­tida, Ale­ma­nya creix, el Bra­sil creix, la Xina creix. Algú ens està fotent, això sem­bla, perquè a banda dels nos­tres pro­pis errors (que n'hem comès, també a Cata­lu­nya) és evi­dent que amb el nou repar­ti­ment de poder mun­dial tenim motius per pen­sar que se'ns reserva un paper menor. Davant d'això, podem con­for­mar-nos o pro­var de fer alguna cosa. No tot­hom està obli­gat a fun­dar cap empresa, però sí a empren­dre. A ser més empre­ne­dors en el nos­tre àmbit, menys còmodes: si alguna cosa bona tindrà la crisi els pro­pers deu anys, serà en aquest des­co­bri­ment col·lec­tiu. La como­di­tat està sobre­va­lo­rada.

“Home, ajuda't a tu mateix”, que ens cri­da­ria Beet­ho­ven. No pre­tenc dir que això és fàcil, ni cosa de només pro­po­sar-s'ho, ni tan sols és cosa de pen­car molt i molt: hi ha gent que penca molt i no se'n surt. Però sí que és cosa de sen­tir-se inter­pel·lat a una certa acció. Si mal­grat això no ens en sor­tim, serà el moment de pre­o­cu­par-nos i d'asse­nya­lar cul­pa­bles. Però jut­gem-nos abans a nosal­tres matei­xos, no a la nos­tra imatge, sinó als nos­tres actes. I si ens en sor­tim, vull dir quan ens en sor­tim, ales­ho­res fem una cer­vesa i par­lem del talent de Guar­di­ola, i de Gaudí, i de Fer­ran Adrià... però també del nos­tre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.