Articles

Xocolata espessa

Mas no és Companys, encara

La història, que té el maleït costum de repetir-se, ens ofereix un exemple del que podria succeir amb el govern català —i amb el president Mas, si les tensions entre Catalunya i Espanya continuen augmentant. Si algú es pensa que tot s'apaivagarà després de les municipals, que s'ho tregui del cap, perquè el 23 de maig començarà la precampanya de les eleccions espanyoles del 2012. Un cop més, Catalunya serà un argument electoral fantàstic per als dos grans partits estatals, que competiran per demostrar quin és més anticatalà, quelcom que garanteix suport electoral a la Meseta.

Pot passar que en un lapse relativament curt un partit i un dirigent que tradicionalment s'han compromès amb el projecte d'Espanya i amb la seva governabilitat es vegin obligats a fer un gir radical en les seves estratègies? Pot passar, i de fet ha passat.

L'any 1931, Lluís Companys era un polític catalanista compromès –ell i el seu partit– amb el projecte d'Espanya. Va ser elegit diputat a
les Corts de Madrid, i va
tenir una activa participació en el procés de redacció
de la Constitució i en les
normes que van definir el marc institucionals de la
República. El seu nivell de compromís era tan elevat
que fins i tot el 1933 va arribar a ocupar un ministeri
en el govern espanyol.

Només un any després, el fracàs de l'intent de convivència entre Catalunya i Espanya es va fer tan evident, amb la llei de conreus com a punta de l'iceberg, que aquell polític tan compromès amb Espanya proclamava l'Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat.

Admeto que és una comparació simplista, però els paral·lelismes són evidents. CiU, com l'ERC de la República, és un partit compromès amb el projecte d'Espanya de la Transició. Va tenir un paper destacat en la redacció de la Constitució i del marc normatiu de l'Estat postfranquista. No ha arribat mai a tenir
un ministre però més d'una vegada hi va estar a punt. Tanmateix, el fracàs d'aquest nou intent de convivència
és avui més palès que mai. I com el 1934, és molt probable que un nou govern de dretes
a Madrid a partir del 2012
faci les coses encara més
difícils al president Mas.

L'asfíxia econòmica i financera que pateix Catalunya, que s'agreujarà en els propers mesos davant la ferma negativa de Madrid a complir la llei, posarà CiU entre l'espasa i
la paret. És possible que la corda es tensi fins al punt que sigui el mateix Artur Mas qui lideri un trencament institucional amb Espanya? El temps ho dirà. Una consulta popular sobre el pacte fiscal prèvia a la negociació amb Madrid pot tenir el mateix efecte que l'aprovació de la
llei de conreus el 1934.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.