Sé tot això

Sé que hi ha múlti­ples mane­res d'acos­tar-se a la rea­li­tat i que cadas­cun dels par­tits impli­cats en la política cata­lana té prou argu­ments per jus­ti­fi­car qual­se­vol de les seves acci­ons. Sé que estem en un període elec­to­ral, la qual cosa ser­veix perquè les mani­o­bres tin­guin tendència a ser bar­ro­e­res, ama­ra­des de la neces­si­tat de mar­car paquet (o d'ama­gar la tofa) amb la fina­li­tat d'acon­se­guir més vots. Sé que hi ha un model de finançament que incor­pora una par­tida que ano­me­nem fons de com­pe­ti­ti­vi­tat el cobra­ment de la qual (o, si més no, l'avançament, una bes­treta) aju­da­ria a apai­va­gar la crisi finan­cera en què viu el país. Sé que el govern espa­nyol és reti­cent a fer cas d'aquesta obli­gació i que, per interes­sos polítics, per pres­si­ons ambi­en­tals o perquè sí, es nega a assu­mir la seva res­pon­sa­bi­li­tat, un deure que no es pot con­tem­plar des de la cari­tat sinó des de la justícia. Sé que es pot fer veure que deter­mi­na­des posi­ci­ons dels soci­a­lis­tes cata­lans estan ava­la­des per la por de caure en una trampa tàctica dels seus opo­nents, entes­tats a foto­gra­fiar-los sem­pre amb el pas can­viat i dele­ro­sos de demos­trar a la ciu­ta­da­nia que el PSC no és un par­tit sobirà sinó que depèn d'un germà més gran que el tutela. Sé tot això, i ho entenc, però pot­ser ja seria hora que, d'una vegada, els par­la­men­ta­ris del PSC deci­dis­sin optar per una acti­tud que no fos segui­dista de Fer­raz. Pot­ser ja seria hora que dei­xes­sin sen­tir una veu d'esquer­res i cata­la­nista. Pot­ser ja seria hora que pen­ses­sin que, amb tarannàs com els que no es can­sen de repe­tir al Congrés, van direc­tes a una catàstrofe anun­ci­ada. Fa uns anys, Nani Moretti, can­sat de veure el ridícul vigor amb què les for­ces pro­gres­sis­tes feien front a la dreta, va cla­mar en un míting: “Per què no par­leu com uns esquer­rans? Per què no dieu una paraula que sigui d'esquer­res, una paraula con­tra la injustícia, una paraula a favor de la dig­ni­tat? Per què no dieu res? Per què ni tan sols una paraula?”. Pot­ser el PSC hau­ria de fer un cinefòrum amb en Moretti.