Memòria i lliçó

Hi ha exem­ples de dig­ni­tat per­so­nal i de com­promís amb la soci­e­tat que trans­cen­dei­xen l'àmbit estricte en el qual es desen­vo­lu­pen. Aca­ben adqui­rint una cate­go­ria d'uni­ver­sals, perquè no ens par­len de l'anècdota o de la superfície, sinó que eme­ten una lliçó que és ente­ne­dora tant pel que fa a la pro­fun­di­tat com a l'extensió del ter­ri­tori on el mis­satge acaba essent fructífer. Una de les per­so­nes que reu­nien aques­tes con­di­ci­ons es deia Jaume Cur­bet i va tras­pas­sar fa uns dies. Els seus fami­li­ars han obert fa no res una pàgina d'home­natge al Face­book i és aquí on es comen­cen a per­ce­bre les con­seqüències del seu mes­tratge, lliçons difu­ses i tènues que han ama­rat el pen­sa­ment de mol­tes per­so­nes, tant en la seva faceta de reflexió més huma­nista com en la con­dició d'expert en segu­re­tat. Cur­bet, que tenia un mínim tracte amb la tec­no­lo­gia, ara recull, en forma de tes­ti­mo­ni­at­ges que es van esco­lant a inter­net, els agraïments sin­cers de tota la savi­esa i la joie de vivre que va ser capaç de trans­me­tre.

Aquests escrits són a la xarxa i també en altres llocs, com en la sen­tida evo­cació que Quim Nadal va lle­gir el dia del seu enter­ra­ment. Pro­ve­nen de per­so­nes que van conèixer el Cur­bet públic i el pri­vat, que el van trac­tar com a pro­fes­sor o com a amic, que van poder per­ce­bre una filo­so­fia que es va anar mode­lant amb els anys a par­tir d'una devoció quasi reli­gi­osa per la dig­ni­tat i per l'enal­ti­ment del con­tacte sen­ti­men­tal, sense més límits que el de la pròpia hones­te­dat. No es tracta d'escriure ara un panegíric ni tam­poc d'entrar en els detalls per­so­nals d'algú amb qui vaig com­par­tir molts sopars i unes quan­tes con­ver­ses. Avui escric sobre Jaume Cur­bet perquè és un dels exem­ples que deia al començament. La seva aposta d'auto­di­dacte a favor d'una poli­cia al ser­vei dels drets humans va ser cap­da­van­tera i ha mar­cat bona part del nos­tre pre­sent. I no sola­ment això:

Cur­bet va fer un pas enda­vant en un moment deci­siu. I els va con­ti­nuar fent al llarg de la seva vida. Pas­sos que ens han mar­cat un camí.