Bon vent i barca nova

Molts con­si­de­ra­ran que el fet que un con­ver­gent entri a gover­nar qual­se­vol ins­ti­tució en aquest país no aporta res de nou. Pot­ser tenen raó de pen­sar que tot el que sigui un inter­canvi de cro­mos entre els prin­ci­pals par­tits ens deixa allà mateix. Aspi­ren a tenir uns polítics que engres­quin més la gent i una nova llei elec­to­ral amb llis­tes ober­tes que afa­vo­reixi una tria més directa i no tant les majo­ries. Pot­ser sí, que tenen raó. Però també esta­rem d'acord que, men­tres­tant, és acon­se­lla­ble, higiènic, que un mateix grup, sigui quin sigui, no governi cap ins­ti­tució de manera gai­rebé inde­fi­nida. No van ser bons tants anys seguits de pujo­lisme al govern del país i resul­ten impre­sen­ta­bles tres dècades llar­gues de govern soci­a­lista inin­ter­rom­put en algu­nes ciu­tats i dipu­ta­ci­ons cata­la­nes. Sense dis­cu­tir ara la trans­for­mació de què han estat objecte Bar­ce­lona, Reus o Girona de la mà del PSC, algú pot negar la neces­si­tat d'una forta gar­be­llada en la direcció política d'aquests con­sis­to­ris? Cal que recor­dem epi­so­dis de la Dipu­tació de Bar­ce­lona que van ser covats en les millors con­di­ci­ons sobre el salan­gre de tants anys? Un polític no pot gover­nar sota l'amenaça de la interi­ni­tat, però s'ha de saber pres­cin­di­ble, caduc com la seva idea de govern. Arriba un moment que, dins d'uns mar­ges, té més valor l'alter­nança que l'opinió a l'avançada que ens mereixi el nou­vin­gut.