La Catalunya protestant
Estem commemorant els 30 anys del Consell Evangèlic de Catalunya, que aplega tot el món cristià protestant del Principat, és a dir, 620 centres de culte i unes 175 entitats protestants més, no de culte, sinó vinculades a la salut, l'acció social, la cooperació, la cultura, l'esplai, l'esport, etc. El 1517, Martí Luter clavava a les portes de l'església de Wittenberg les seves 95 tesis, naixement formal de la Reforma protestant, i, de seguida, la circulació de llibres luterans ja és un fet per terres valencianes. El 1523 la Inquisició executa un protestant a Mallorca i el 1562 vuit heretges més a la barcelonina plaça del Rei. La figura evangèlica catalana més destacada del moment va ser el tarragoní Pere Galés, mort a les presons inquisitorials. Llavors el món evangèlic català entra en el túnel de la negra nit, del qual no va sortint fins a principis del XIX, tot i la mort a la forca del mestre valencià Gaietà Ripoll, darrera víctima de la Inquisició.
El 1832, un any abans de l'Oda a la pàtria, apareix a Londres la versió catalana de Lo Nou Testament, de la qual es feren fins a tres edicions d'èxit. L'autor n'és J.M. Prat, diputat, governador de Barcelona i avui titular de la barcelonina Rambla de Prat. Altres noms remarcables de l'època són Ramon Monsalvatge, Francesc de P. Ruet, Manuel Cossidó, Joan B. Cabrera i Antoni Vallespinosa, que aprofitaren Gibraltar com a plataforma per a l'expansió de les seves idees pels Països Catalans. El 1868, Francesc Tudurí obrí, a Maó, el primer temple de tot l'estat, al qual seguiren una escola i un cementiri i l'any següent, a Barcelona, tingué lloc el primer culte públic a Catalunya. El mateix any, aparegué el Catecisme metodista, en català, reeditat el 1873 i molt llegit pels protestants balears. A Mallorca, J. Eyora, Pere Pons i Bartomeu Alou foren els pioners, amb l'ajut de Joan Capó, una nissaga de menorquins protestants que perdura fins als nostres dies. El 1877, a Alcoi, hi havia una comunitat consolidada. A València i municipis veïns, Vicent Mateu hi dugué una tasca ingent de proselitisme i el 1879 es posen les bases de l'Hospital Evangèlic a la capital catalana.
El nou segle va veure l'expansió progressiva del protestantisme, amb actes de masses com el celebrat a Barcelona, el 1914, per l'Esforç Cristià. Ermengol Felip, el 1924, publicà Himnes i càntics evangèlics destinat als que “parlen el català més o menys correctament a Catalunya, València, Balears, Andorra i Rosselló”... Amb l'adveniment de la República, el 1931, la Generalitat va normalitzar les relacions amb les comunitats evangèliques i un grup de pastors s'entrevistà amb F. Macià i Ll. Companys. Garantida la llibertat de culte, es creà la Casa de la Bíblia, a Barcelona, i, amb el mateix objectiu de difondre el llibre, dos cotxes bíblics foren equipats per recórrer el país. El 1935 tingué lloc el primer Sínode Metodista de Catalunya i Balears i, prioritzant sempre la formació, els protestants d'Alacant havien creat l'Escola Model, de prestigi reconegut, i el 1945 ja hi feien culte públic, tot i els entrebancs constants de l'administració franquista, tenint en compte que, a Mallorca, s'havia produït l'afusellament d'alguns protestants.
El 1965, el protestantisme català edità Cants de glòria, nou himnari amb textos de Benjamí Planes, actual president del Consell Evangèlic, i Àngel Cortès, ja desaparegut i d'un compromís nacional irreductible. Per facilitar la Bíblia en català als seus fidels es creà la Fundació Bíblica, el 1966, i és el 1968 que veu la llum la revista Presència Evangèlica, en català, testimoni fidel d'un protestantisme, amb arrels al país, que forma part del paisatge i que hem de tractar amb respecte i interès.
