Minoria de govern

Quants escons té el Parlament de Catalunya? 135. Quants en calen per disposar de majora absoluta? 68. Quants en té la coalició que governa actualment? 62. Si la coalició que governa actualment no fos Convergència i Unió estic segur que tots tindríem al cap aquestes tres xifres. Determinats mitjans de comunicació no pararien de repetir-les perquè a tothom li quedés clar que el govern no es recolza en una majoria absoluta, que malgrat ser “la llista més votada”, com ara està de moda dir, tota la resta de forces representen encara més gent, i disposen de més escons. El motiu de la repetició constant no seria altre que recordar-li al govern que, essent minoritari, necessita arribar a acords per governar o, el que és el mateix, que no pot fer sempre la seva santa voluntat, que està obligat a fer concessions, a debatre i a negociar. Tot això passaria, em sembla, si un govern amb només 62 escons a la cambra no fos de CiU. Essent de Convergència, les coses canvien.

Ja ho vam veure en el debat d'investidura. Després d'haver fet una precampanya i una campanya que més que mesos van durar anys, després d'haver creat la sensació que aplegaven al seu voltant una aclaparadora onada ciutadana a favor del “canvi”, es van trobar l'endemà de les eleccions amb una majoria relativa, però insuficient. Qualsevol altre, en el seu lloc, hagués mostrat un posat més humil, que sempre va bé quan s'han de fer tractes tot rebaixant les expectatives. Artur Mas, en canvi, va agafar el camí contrari, i gairebé va exigir als altres partits que facilitessin la seva investidura, precisament perquè havia tret 62 escons. Va transformar la minoria de què disposava en un argument a favor del seu poder. I la jugada li va sortir bé: els socialistes es van abstenir, permetent així que la cambra l'elegís president. Si el PSC pensava que en trauria alguna cosa, d'aquell gest, o si creia que era un simple tràmit que aviat quedaria oblidat, es va equivocar completament. Perquè el cert és que aquests 62 insuficients escons duraran tota la legislatura, i CiU sembla que no vol renunciar a un tripijoc que li va sortir tan bé. Ara els exi-geix, ni més ni menys, que li votin els pressupostos de les retallades. I la llei òmnibus, que amb dubtosa constitucionalitat desmantella el llegat de dues legislatures de governs d'esquerres. L'argument de Mas no ha canviat. Segons ell, els seus resultats signifiquen que va guanyar les eleccions i davant d'aquest fet, els altres partits tindrien l'obligació de simplificar-li els tràmits al Parlament.

Ja ho hem dit abans: aquestes pretensions insòlites només s'expliquen perquè són de CiU. Si qualsevol altre partit o coalició, havent quedat per sota de la majoria absoluta, s'entestés a governar sense pactar res amb ningú i gosés desqualificar l'oposició precisament perquè fa d'oposició en comptes de posar-se a disposició del president li plourien crítiques de totes bandes, i els principals mitjans de comunicació del país denunciarien des de les seves portades les pretensions napoleòniques d'aquesta manera de fer, l'escassa qualitat democràtica d'aquest estil. Però a Mas se li permet tot, i ell se sent tan fort que fins i tot amenaça a convocar eleccions anticipades si els altres partits s'obstinen a defensar les seves pròpies propostes, deixant-lo tot sol amb l'evidència que no disposa de mitjans per governar sense hipoteques. Penso que caldria agafar-li la paraula, a aquest president tan extravertit, i exigir-li que les convoqués com més aviat millor, les eleccions, si s'hi atreveix. Perquè aquests pressupostos dramàtics, plens de desigualtats i sofriment social, aquest atac directe a l'estat del benestar, no figuraven en cap dels programes dels partits que suposadament tindrien el deure d'aprovar-los. Ni CiU en parlava, d'aquestes retallades, durant la campanya eterna que va precedir l'actual legislatura. Gosaran fer-ho? Ens cridaran a consulta? Com que la minoria de govern és democràtica jo no en tinc cap dubte, del que faran.