El meu diputat

Mentre els socialistes catalans continuen rumiant què volen ser quan siguin grans, des del PSOE han tornat a posar límits a les seves aspiracions. No parlem del grup parlamentari propi, idea que el PSC treu a passejar de tant en tant, però que desa al calaix a corre-cuita tan bon punt algú alça la veu a Madrid. Aquest cop amb prou feines s'atreveixen a suggerir la possibilitat de votar diferent al Congrés espanyol, en circumstàncies excepcionals.

El diputat Eduardo Madina, número 2 del PSOE a la cambra, ha cridat a l'ordre, tot recordant que el reglament dels socialistes al Congrés fixa que tots els parlamentaris han de “votar igual”. No és exclusiu del PSOE. Tots els partits tenen normes similars. El criteri propi està prohibit i fins i tot sancionat. No es pot votar una altra cosa que el que mana el partit. Algú em pot explicar per què paguem el sou de centenars de diputats? Si no canviem el sistema, més val que n'hi hagi un per partit, amb tants vots a la cambra com percentatge hagi tret a les eleccions.

Necessitem un sistema electoral de circumscripcions uninominals. Vull votar només un diputat, que respongui als meus interessos, per sobre dels del partit. Aquesta setmana hem sentit el president dels EUA demanant per TV als ciutadans que pressionessin els seus representants per arribar a un acord. Sabeu per què? Perquè els congressistes depenen dels electors de la seva circumscripció, més que del partit. Qui guanya va al Congrés, qui perd se'n va cap a casa, sense possibilitat d'amagar-se en una llista. El concepte de disciplina de vot repugna el sistema democràtic i és un insult als electors.