El cavaller Duran

L'escena d'ahir al Congrés, amb els diputats de CiU negant-se a votar, va provocar una gran sorpresa a Madrid. Si hi ha quelcom que pot desconcertar les Espanyes és que Duran i Lleida planti cara. Tan acostumats que estan que el lider d'Unió i el seu grup acabin donant a suport al govern estatal “per responsabilitat”, sense res a canvi o a canvi d'alguna engruna, que aquest cop ni s'han preocupat de convidar-lo a participar en les negociacions de la reforma.

“És que Duran és un cavaller, sempre actua amb sentit d'estat”, van pensar PSOE i PP, i no van caure que només amb un seient a la taula i una foto encaixant les mans a l'hora de signar l'acord ja n'haurien tingut prou per aconseguir el seu suport. Aquest cop, però, ni es van molestar a fer-ho. “El cavaller Duran no ens fallarà tampoc en aquesta ocasió”, devien pensar, com quan els vots de CiU van salvar Zapatero de l'abisme el maig del 2010 a canvi de res. Tanmateix, el cavaller, ofès, els ha girat la cara i ha provocat un desconcert total a Madrid. Duran hauria de prendre consciència del poder que pot arribar a tenir si planta cara de veritat. Ara tindrà dues opcions: votar favorablement “per responsabilitat”, a canvi d'alguna esmena-engruna que no canviarà el fons de la qüestió, o plantar-se com va fer ahir el seu grup al Congrés. Si finalment CiU es manté i no dóna el seu suport a la reforma, deslliurarà Catalunya dels compromisos del pacte de la Transició i podrà fer front amb les mans lliures a la negociació del pacte fiscal i les que vindran després, que definiran el futur de la nació. Sigui valent, cavaller!