Boges

Lle­geixo amb gran plaer la novel·la L'estra­nya des­a­pa­rició d'Esme Len­nox, de la irlan­desa Mag­gie O'Far­rell, publi­cada ja fa un parell d'anys en català per La Cam­pana. M'enfonso amb faci­li­tat en la història d'una nena que no encai­xava en la seva família, ni en la soci­e­tat a la qual per­ta­nyia ni en l'època que li havia tocat viure. Esme, que passa sei­xanta anys reclosa en un cen­tre psi­quiàtric. Aquesta noia que l'autora des­criu amb parau­les pre­ci­ses: “sem­pre s'enra­bi­ava quan li volien posar la brida.” Em recorda la vida de Cami­lle Clau­del, la ger­mana del poeta, l'amant de l'escul­tor August Rodin, que va aca­bar els seus dies en penom­bra després d'haver vol­gut il·lumi­nar la vida dels dos cre­a­dors. Em recorda les breus i ado­lo­ri­des vides de les poe­tes Syl­via Plath i Anne Sex­ton, con­su­mi­des per una estri­pada lluita inte­rior entre la poe­sia i la mater­ni­tat. Em recorda Vir­gi­nia Woolf i les seves ana­des i vin­gu­des de la luci­desa a la boge­ria, impul­sada sem­pre per la seva neces­si­tat íntima d'escriure, que se l'enduia en una voràgine que l'allu­nyava del món i de les per­so­nes que l'esti­ma­ven. Em recorda Janet Frame [a la foto], l'escrip­tora neo­ze­lan­desa, sem­pre can­di­data al Nobel, que va morir l'any 2004. Frame va ser una nena d'una timi­desa malal­tissa, solitària, que va man­te­nir-se verge fins als 36 anys. La per­sona que la treure del seu aïlla­ment va ser un pro­fes­sor de qui es va ena­mo­rar. Janet pas­sava una època dolenta: se li havia mort una ger­mana, el seu germà tenia cri­sis d'epilèpsia i la pers­pec­tiva d'una llarga i avor­rida vida dedi­cada a l'ense­nya­ment la des­es­pe­ra­ven fins al punt que va inten­tar suïcidar-se. El seu pro­fes­sor i ena­mo­rat li va reco­ma­nar que ingressés en un sana­tori men­tal. Els met­ges li van diagnos­ti­car errònia­ment una esqui­zofrènia i Janet va que­dar ingres­sada al mani­comi durant vuit anys. Allà, Janet Frame va dedi­car-se sobre­tot a lle­gir i a escriure. L'any 1952 va gua­nyar un premi lite­rari amb el recull de relats El llac. Aquest fet la va sal­var d'una inter­venció de psi­co­ci­rur­gia que, si s'hagués rea­lit­zat, pro­ba­ble­ment l'hau­ria pri­vada de la seva cre­a­ti­vi­tat per sem­pre. Ai, la fron­tera entre el geni cre­a­tiu i la boge­ria!