Majoria absoluta

La cons­ci­en­cia naci­o­nal de Cata­lu­nya ha aug­men­tat en els dar­rers anys. En part per la feina de base de molts i molts cata­lans, i en part per la volun­tat sos­tin­guda i cons­tant de la majo­ria d'espa­nyols per fer-nos enten­dre que no hi ha lloc al seu Estat per a la manera cata­lana de veure el món.

Aquest avenç s'ha fet palès també en el pri­mer debat de política gene­ral d'Artur Mas com a pre­si­dent. El seu dis­curs ha estat con­tun­dent en asse­nya­lar que les vies esta­tutària i cons­ti­tu­ci­o­nal estan esgo­ta­des, i que l'entesa amb Espa­nya és una qui­mera. Fins i tot ha par­lat d'inde­pendència amb total natu­ra­li­tat.

Tan­ma­teix, l'estratègia pro­po­sada pel líder per sor­tir de l'atzu­cac està des­ti­nada al fracàs, perquè torna a apos­tar per solu­ci­ons del pas­sat que ja no són efec­ti­ves. Mas demana un front català a Madrid que sigui capaç de con­di­ci­o­nar la gover­na­bi­li­tat de l'Estat a canvi del pacte fis­cal.

El pro­blema és que el Molt Hono­ra­ble par­teix d'una pre­missa equi­vo­cada. Mai més Cata­lu­nya no tor­narà a ser deter­mi­nant a Madrid, a menys que vul­gui tor­nar a con­for­mar-se amb qua­tre engru­nes. Les elits espa­nyo­les, seguint un sen­ti­ment gene­ra­lit­zat dels ciu­ta­dans espa­nyols, ja tenen la pipa plena dels cata­lans i la seva mania de ser dife­rents. Fins i tot els més oberts al diàleg, aquells que havien apos­tat en algun moment pel miratge de l'Espa­nya plu­ral, han deci­dit que cal posar fi defi­ni­ti­va­ment a l'ano­ma­lia que repre­senta Cata­lu­nya. Els exem­ples no paren de suc­ceir-se, i la cosa anirà en aug­ment en els pro­pers anys. La reforma exprés de la Cons­ti­tució n'és un. L'aposta pel cor­re­dor cen­tral sig­nada amb França pel minis­tre Blanco amb noc­tur­ni­tat i amb les Corts ja dis­sol­tes n'és un altre.

La majo­ria abso­luta que tant temen els par­tits cata­lans ja exis­teix. Es diu PPSOE. PP i PSOE són molt dife­rents. Són ene­mics. Però hi ha una entesa total en les qüesti­ons bàsiques de país. Del seu país. El procés de recen­tra­lit­zació ha començat i serà impla­ca­ble. Quan tots dos can­di­dats, popu­lar i soci­a­lista, par­len d'eli­mi­nar dupli­ci­tats, es refe­rei­xen pre­ci­sa­ment a això.

Si hi ha con­sens a casa nos­tra, anem a dema­nar el pacte fis­cal, però alhora comen­cem a fer les male­tes, perquè ens tro­ba­rem un PPSOE cohe­si­o­nat i molt posat a rede­fi­nir Espa­nya sense les con­ces­si­ons de fa 30 anys.