Més a peu i menys en cotxe

Girona ha estat objecte els últims dies d'una notícia que ens hauria de fer reflexionar sobre l'ús –o millor dit, mal ús– que fem tots plegats del cotxe. Un mal ús que ha fet que les ciutats s'hagin convertit en una trampa per a tots els conductors, però una trampa provocada en massa ocasions per ells mateixos. Les xifres ens diuen que a Girona hi ha un cotxe per cada dos habitants. I no és que a aquestes altures ens hagi de sorprendre una dada com aquesta, ja que des de fa anys les estadístiques ens la donaven no solament de Girona, sinó de moltes altres poblacions gironines. El problema no és tant que hi hagi molts cotxes com el mal ús que se'n fa tant a Girona com a Olot, Palafrugell o Figueres. Tenim cotxe –o cotxes– i, lògicament, els volem fer servir, però el cas és que en fer-ho només pensem en nosaltres. Volem arribar d'una manera ràpida i fàcil fins davant la porta de la botiga, del supermercat, del col·legi dels nostres fills, de la consulta del metge, de la fleca..., i si no podem fer-ho, posem el crit al cel i diem fàstics dels responsables municipals que posen impediments a la circulació de cotxes en determinats punts. El pitjor de tot és que això ho fem perquè creiem que tenim dret a circular sense límits per on ens doni la gana, quan en realitat el que tenim és un deure. El deure de ser responsables i assumir que, com en molts altres àmbits, en el de la mobilitat cal deixar-se d'egoismes i acceptar que hem de fer algun sacrifici. Un sacrifici que a vegades «només» implica anar més a peu. Girona, Olot, Figueres, Ripoll i la resta de poblacions gironines tenen unes dimensions que ho permeten. És cert que hi ha persones amb problemes de mobilitat i distàncies massa llargues. I aquí és on l'administració ha de vetllar i prendre mesures. Però també és cert que a nosaltres ens toca admetre que ens cal canviar d'hàbits.