La nova Gran Depressió

A començaments del segle pas­sat, el món va patir una crisi econòmica tan o més pro­funda que la que vivim ara. Als EUA aquesta etapa va ser ano­me­nada la Gran Depressió, i va començar amb un dal­ta­baix bor­sari a Wall Street, el 1929, atra­pat en una bom­bo­lla espe­cu­la­tiva. La crisi va escam­par-se ràpida­ment a la resta del món. Europa, que inten­tava recu­pe­rar-se de la des­trucció econòmica i humana de la Pri­mera Guerra Mun­dial, va viure —igual que els EUA— uns llargs anys amb l'atur dis­pa­rat, amb pobresa, bai­xos ren­di­ments empre­sa­ri­als, i una pèrdua gene­ral de con­fiança en el futur econòmic per­so­nal i col·lec­tiu.

A començaments del segle XXI estem patint una crisi econòmica tan o més pro­funda que la que van viure a començaments del segle XX. Va començar amb la cai­guda d'enti­tats bancàries als EUA, atra­pa­des en una bom­bo­lla espe­cu­la­tiva. La crisi va escam­par-se ràpida­ment i Europa, que inten­tava con­so­li­dar un gran esforç col·lec­tiu des­ti­nat a evi­tar les guer­res fra­tri­ci­des per sem­pre més, ano­me­nat Unió Euro­pea, es pre­para per viure –igual que els EUA– uns llargs anys amb l'atur dis­pa­rat, amb pobresa, bai­xos ren­di­ments empre­sa­ri­als, i una pèrdua gene­ral de con­fiança en el futur econòmic per­so­nal i col·lec­tiu.

Podem apren­dre alguna cosa del pas­sat? Segu­ra­ment. La crisi mun­dial de prin­ci­pis del segle XX es va afron­tar de dues mane­res ben dife­rents. Als EUA, el pre­si­dent Frank­lin D. Roo­se­velt va imple­men­tar una sèrie de pro­gra­mes d'estímul econòmic cone­guts com a New Deal. Va pren­dre el con­trol directe del sis­tema ban­cari del país, tan­cant i fusi­o­nant més de 4.000 enti­tats i injec­tant fons fede­rals per tal que el crèdit tornés a fluir.

A Europa, per con­tra, es va optar per dràsti­ques reta­lla­des en la des­pesa, pro­gra­mes d'autar­quia i con­trol de preus i sala­ris.

Els resul­tats també van ser desi­guals. Els EUA van acon­se­guir superar la depressió, tot i que amb una recai­guda el 1937. A Europa, l'apro­fun­di­ment de la crisi va empènyer els ciu­ta­dans cap a opci­ons polítiques messiàniques, la qual cosa va deri­var en governs fei­xis­tes i auto­ri­ta­ris arreu del con­ti­nent.

Avui, Europa és a mans de tecnòcra­tes que, pel que sem­bla, estan dis­po­sats a repe­tir els matei­xos errors del pas­sat. Espe­rem que els resul­tats no siguin els matei­xos.