Democràcia de baixa qualitat

Prendré com a exemple per a aquest article la circumscripció de Girona, que és la meva, però sigui dit d'antuvi que es tracta d'un fenomen que hom pot trobar arreu del país, com una mostra cabdal de la baixa qualitat del nostre sistema democràtic. D'una banda,
el Partit Popular ha decidit que el seu diputat electe per Girona no reculli l'acta de diputat i sigui reemplaçat per la segona de la llista. D'altra banda, el Partit dels Socialistes ha decidit recol·locar la seva candidata per Girona no electa com a senadora per
designació autonòmica.

Que consti en actes que no vull referir-me a les persones involucrades en la maniobra. En ambdós casos em consta personalment la seva honestedat i la seva vàlua. Tampoc no és una crítica individualitzada als dos partits esmentats, que no fan res més que treure el màxim suc de les regles del joc establertes, com tots els partits polítics.

Del que vull malparlar, precisament, és d'aquestes regles del joc dissenyades sota la remor dels sabres, que desvirtuen la voluntat popular i resten qualitat democràtica al nostre sistema polític.

Ja hem parlat a bastament en aquesta columna de la perversitat del sistema de llistes i de les bondats infinitament superiors del sistema de circumscripcions uninominals, que consisteix a dividir el territori en tants districtes com diputats a elegir, de manera que els electors només trien un diputat que els representa directament i a qui poden
demanar explicacions.

En el primer cas esmentat, el PP no podria burlar la voluntat popular enviant al Congrés una candidata que no ha estat elegida pels ciutadans. En els països que apliquen el sistema uninominal, si un diputat plega, senzillament se celebra una nova elecció, només en aquell districte, per reemplaçar-lo. El poble sempre té l'última paraula, per sobre dels partits.

El segon cas és igual de flagrant, agreujat pel fet de tractar-se del Senat, una institució que no té sentit en un estat unitari i sense divisió de poders com l'espanyol. A sobre, es combina amb el cas de l'expresident de la Generalitat. Una candidata que no ha estat elegida pel poble, i un diputat que en el seu moment va decidir no recollir la seva acta al Parlament,
són enviats al Senat en representació del seu partit. És
legal? Sens dubte. És democràtic? Molts, molts dubtes.