Gran població

Representants de la societat civil organitzada de Reus van comparèixer la setmana passada davant la comissió d'Afers Institucionals del Parlament per defensar l'aplicació a la ciutat del règim d'organització dels municipis de gran població. Sona bé. Hi eren el president de la Cambra de Comerç, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, el president de la Federació d'Associacions de Veïns, el president del Centre de Lectura... A Reus agrada exercir la diferència i solen agafar-se els grans reptes. Però no s'ha acabat d'explicar massa bé què implica l'aplicació d'aquest règim, que preveu alguns canvis en el sistema de funcionament de l'Ajuntament, com és el cas, per exemple, de la dotació de recursos perquè els districtes tinguin una estructura més ferma que la que ara tenen, que és gairebé cap. La petició la va fer l'anterior govern municipal en època de vaques no tan magres i el nou govern no s'ha atrevit a fer marxa enrere perquè a qui no li agrada que et reconeguin com una de les grans ciutats del país. Això, malgrat que l'actual alcalde havia criticat l'anterior per les “presses” en rebre aquest reconeixement. S'acostaven les eleccions municipals. El cas és que no s'ha explicat prou què implicaria a la pràctica aquest reconeixement, que atorga al govern municipal atribucions diferents de les que té ara, algunes de les quals van en detriment del ple on hi ha representats tots els grups polítics. No sé jo si una reforma en l'estructura organitzativa dels òrgans de govern és el que més convé ara per ara a un ajuntament, en què es qüestiona la transparència en la gestió i en què l'economia pública no passa el seu millor moment. Si es fan créixer competències als districtes, com se'n pagarà el cost? Es permet la inclusió d'independents a la junta de govern local… Un no regidor tindrà més capacitat de decisió que un regidor de l'oposició? Això és adequat en l'actual moment del debat polític local? Una cosa és el reconeixement formal, simbòlic, si es vol. I l'altra és l'aplicació pràctica d'aquest reconeixement, que potser no s'ha debatut prou.

Tampoc és massa normal que Reus sigui, per ara, l'únic ajuntament que ho ha demanat. Potser és que no és tan clar que el reconeixement formal sigui, a la pràctica, una bona opció.