Independència econòmica

La set­mana pas­sada vam dedi­car aquesta tri­buna a comen­tar la com­pro­vació científica de l'existència d'una majo­ria sòlida en favor de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Com bé apun­tava el pro­fes­sor Jordi Regincós al seu bloc, el 51 per cent d'opinió favo­ra­ble que asse­nya­lava l'enquesta del CEO esde­vin­dria un 65 per cent en cas de cele­brar-se un referèndum. Una majo­ria demo­li­dora. Aquesta set­mana una altra dada estadística ha vin­gut a con­so­li­dar un dels argu­ments més clars per a l'estat propi: Cata­lu­nya ja ven més a la resta del món que no pas a Espa­nya. Ja ho havia avançat fa un parell de set­ma­nes l'euro­di­pu­tat Ramon Tre­mosa en una entre­vista al set­ma­nari El Temps: fa 25 anys, pràcti­ca­ment tot el que produïa Cata­lu­nya –i no era per a con­sum intern– anava al mer­cat espa­nyol. Ara la truita ha fet un gir de 180 graus. El prin­ci­pal motiu pel qual el poder econòmic català acceptà en el seu moment un esquema fis­cal d'espoli –un mer­cat on col·locar els pro­duc­tes cata­lans i obte­nir un superàvit comer­cial com­pen­sa­tori del dre­natge fis­cal– ja no exis­teix. Per aquest motiu, grans empre­sa­ris hereus de la més rància bur­ge­sia cata­lana, que durant gai­rebé dos segles havien abraçat un sano regi­o­na­lismo per interes­sos pura­ment econòmics, ara s'apun­ten a l'inde­pen­den­tisme, per interes­sos pura­ment econòmics. Ben­vin­guts siguin.

Ara bé, no pen­sem que ja ho tenim a tocar. Encara ens ho hau­rem de tre­ba­llar de valent. Si Espa­nya ja no és el nos­tre prin­ci­pal cli­ent, l'altra cara de la moneda és que ja no som un proveïdor impor­tant per a Espa­nya. Com a con­seqüència, tota inversió esta­tal a Cata­lu­nya ha per­dut sen­tit des d'una pers­pec­tiva espa­nyola. Ni el cor­re­dor medi­ter­rani, ni l'ample de via euro­peu per a les mer­ca­de­ries, ni el des­do­bla­ment de l'N-II. Ans al con­trari, faran el que podran per esca­nyar-nos. La nega­tiva a fer l'accés a la nova ter­mi­nal de con­te­ni­dors del port de Bar­ce­lona n'és una prova. La pressió inter­na­ci­o­nal dels xine­sos que hi han inver­tit una mili­o­nada aca­barà doble­gant la resistència espa­nyola, però se les empes­ca­ran per posar tots els pals a les rodes que puguin, com ara l'anun­ciat peatge que res­tarà com­pe­ti­ti­vi­tat al port com a porta logística del sud d'Europa. Tenim pressa.@gcap­de­vila