Quin tren voleu agafar?

Ens apropem al final del camí. 300 anys de nació sense Estat, segles de dominació borbònica, dècades de dictadures i, recentment, 30 anys intentant una convivència impossible amb Espanya, des d'una autonomia que no ha servit per refer una Catalunya rica i plena. Ho hem intentat tot, i per moments ha semblat que assolíem cotes elevades d'autogovern. El procés de reconstrucció nacional a partir de la Transició, però, ha estat com fer un clot a la sorra i intentar emplenar-lo d'aigua. Ens hem passat trenta anys buidant-hi galledes, per veure com l'aigua desapareixia lentament xuclada per la sorra.

Finalment, una majoria sòlida de catalans han obert els ulls i tenen clar que només hi ha un camí possible: la independència.

L'11 de setembre viurem una de les diades més significatives de la història recent. La mobilització serà massiva i més enllà del tradicional ball de bastons a la cúpula per les consignes i les pancartes, des de la base de la piràmide una onada imparable deixarà clar a tothom que ho vulgui entendre quin és el futur que volem per al nostre país.

Abans d'això, però, assistirem a la defunció certificada davant notari de l'autonomia com a sistema d'autogovern. A finals d'aquest mes d'agost, el govern català sol·licitarà el rescat a Madrid. Intentaran explicar-nos que no és pas un rescat sinó una línia de crèdit –seguint el mateix guió de Rajoy quan negava el rescat europeu–, però les condicions establertes de manera clara i transparent pel decret de creació del Fons de Liquiditat Autonòmica no admeten dubtes: hi haurà una intervenció estatal en tota regla i un control ferri de la gestió. És molt oportú que arribem a la Diada dies després d'enterrar el minso autogovern que ens quedava. Hem arribat al final d'un camí que vam començar a recórrer amb el restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas. Un camí que vam iniciar amb esperança i que acabem amb frustració. D'aquesta estació final, surten dos trens: l'un es diu Estat d'Europa; l'altre, Regió d'Espanya. Jo tinc clar a quin vull pujar, i vosaltres?