Demòcrates de veritat

Que l'ambaixador nord-americà a l'Estat espanyol trobi “admirable” que el debat obert arran de la gran manifestació de la Diada sigui “pacífic” i “democràtic” fa pensar que, finalment, potser estem fent prou bé les coses a escala internacional i que aquest senyor i el país que representa –que, agradi o no, jugarà un paper molt important a l'hora de validar tot el procés d'independència– no menystenen, com sí que ho fan els espanyols, una gran mobilització ciutadana com la de la setmana passada. En general, amb comptades excepcions, la reacció espanyola, tot i esperada i coneguda, no deixa, d'altra banda, de sorprendre'ns. Sobretot pel caràcter molt poc democràtic que demostren molts d'ells, amb el no per davant i amb amenaces directes per darrere. I, sovint, amb un menyspreu evident. Com si les raons que van portar un milió i mig de persones a sortir al carrer no tinguessin cap importància. Per sort nostra, però, cada dia que passa és fa més evident –per les reaccions i el ressò internacional que hi van havent– que, nord enllà, hi ha molta gent que sí que en sap, d'escoltar. I que, afortunadament, són demòcrates de cor, no només de paraula.