Una plaça oblidada

En una crònica de qui signa la present, publicada a El Punt del dia 14 de maig de l'any 2000, vam demanar que la plaça que llavors acabava d'aparèixer per l'enderroc de les cases dels carrers del darrere del Teatre Municipal portés el nom del Pallol com a reconeixement públic a un edifici que, després de servir de graner de la ciutat als segles XVI i XVII, al segle dinou va convertir-se en el primer escenari teatral de Girona, millorat posteriorment i reconvertit en l'actual i magnífic teatre. Demanàvem a l'Ajuntament la denominació del Pallol per a la nova plaça.

En data 16 de novembre del mateix any, l'Ajuntament ens va adreçar una carta en què ens donava compte que el ple, en sessió ordinària celebrada el dia 7 anterior, va aprovar per majoria l'acord de donar el nom de plaça del Pallol a l'espai urbà resultant de la demolició de l'illa de cases formada pels carrers Mora, Talarn i Nou del Teatre”. I escrit a mà hi havia la següent nota: “Ja veus que et llegim, i a vegades et fem cas. Signava: Quim Nadal.” Llavors la resposta ens va afalagar. No és gens corrent que un Ajuntament faci cas a un cronista. Acostuma a passar tot el contrari: n'hi ha prou amb publicar un suggeriment perquè l'organisme al qual va adreçat acordi una resolució contrària, no fos cas que semblés que els seus membres no tenen iniciatives!

Poc podíem pensar que la plaça sofriria a continuació un procés tan lent, llastimós i inacabable com el que s'ha produït: el consistori va concebre la idea de fer-hi un aparcament subterrani, amb la mirada posada en els funcionaris municipals que tenen dificultats per aparcar. Al principi es van trobar minsos vestigis arqueològics que paralitzaren els treballs. Posteriorment, l'empresa constructora –AZCA– va entrar en concurs de creditors i va parar les obres.

Els tràmits per arribar a un acord amb els administradors concursals foren desesperants, i finalment es reprengueren els treballs amb la concessionària actual. Augments en el cost previst, dificultats amb una línia elèctrica i altres impediments han condicionat el curs d'aquestes obres, que, quan estaven molt avançades, han sofert una nova paràlisi, deixant un panorama desolador de runes pendents de retirar.

Sobre la superfície, les males herbes hi floreixen a cor que vols.... Però això no s'acaba aquí: una vegada construït l'aparcament, s'haurà de portar a terme la urbanització de la plaça, que és a càrrec de l'Ajuntament, i de llur projecte no en tenim cap notícia, malgrat la seva transcendència. Deu anys amb el carrer Sant Josep tallat al trànsit, la impossibilitat d'habilitar la porta al vestíbul del teatre, i molèsties considerables als veïns, no immuten els qui tenen la responsabilitat de posar en servei l'aparcament i la plaça. Només podem vaticinar rotundament que d'aparcament públic subterrani a Girona no se'n farà cap més!