Verd maragda

Con­fesso que no tenia ni idea que existís el color de l'any. L'altre dia vaig saber, per casu­a­li­tat, que l'encar­re­gada d'esco­llir-lo és l'empresa Pan­tone, proveïdora ofi­cial dels estàndards del color per les indústries del dis­seny. I resulta que Pan­tone ha anun­ciat que el color de l'any que començarem aviat, el 2013, serà el verd maragda. Per mi és una ale­gria, el meu armari és ple de peces d'aquest color verd en totes les seves vari­ants : verd molsa, verd oliva o verd poma –poc verd mili­tar–. Els res­pon­sa­bles d'aquesta difícil decisió han argu­men­tat que el verd maragda sug­ge­reix reno­vació i pros­pe­ri­tat i que ens tran­quil·litza perquè és el color que més abunda en la natu­ra­lesa. Suposo que també han pen­sat en el tòpic verd espe­rança, en un intent de con­tra­res­tar la nega­ti­vi­tat supers­ti­ci­osa del tretze. Con­si­de­ren, la gent de Pan­tone, que el verd maragda trans­met luxe, sofis­ti­cació i elegància i ens infor­men que com­bina espe­ci­al­ment amb el color préssec, rosa, roig robí i albergínia. Els dis­se­nya­dors con­fien que omplim de verd maragda la nos­tra ves­ti­menta, els nos­tres acces­so­ris i la deco­ració de casa. Estan segurs que la seva llum ens omplirà d'ener­gia, tant com ho ha fet, durant aquest any 2012, el color de l'any, que no és altre que el man­da­rina tango, per la seva viva­ci­tat i atrac­tiu. Ah, que no sabíeu que el color d'aquest any que s'acaba és el man­da­rina tango? Doncs vinga, de pressa, cor­reu a bus­car una bru­seta d'aquest to, que encara ens que­den dues set­ma­nes perquè s'acabi l'any (pot­ser només una perquè s'acabi el món, de fet). Un cop ves­tits de man­da­rina tango –també s'hi val una bufanda, un braçalet o unes ulle­res de pasta– fareu bé de pen­sar en el 2013 i en parau­les rela­ci­o­na­des amb el verd, com ver­de­jar o rever­dir. Són opti­mis­tes i espe­rançado­res. Fan ima­gi­nar petits brots de color verd claret a les bran­ques d'aquest arbre que ara veiem tan nu. Ima­gi­neu semàfors verds que ens con­vi­den a seguir enda­vant, ban­de­res ver­des que ens diuen que el mar ens aco­llirà per a un bany rela­xant. I si teniu sort d'esti­mar uns ulls verds, bus­queu-los i repo­seu-hi una mica i pot­ser el futur també comença a pas­sar del negre al verd maragda.