Paciència

L'eti­queta #tenim­pressa fa temps que està ins­tal·lada a les xar­xes soci­als, però el moment actual ens demana tot el con­trari. No es tracta de per­dre el nord, o d'obli­dar l'objec­tiu, sinó d'enten­dre que estem davant d'una ocasió històrica que ens demana la màxima con­cen­tració. No ens podem equi­vo­car.

Tenim al davant una opor­tu­ni­tat única en 300 anys, i si no fem les coses bé, no resis­ti­rem 300 anys més sense veure la nos­tra cul­tura i la nos­tra llen­gua diluïdes i absor­bi­des sense remei.

Que el soroll del moment i el bom­bar­deig mediàtic i polític –que no ha fet més que començar-- no ens facin per­dre la dimensió de la con­questa del poble català: per pri­mer cop en 300 anys, hem ator­gat als nos­tres repre­sen­tats polítics, per àmplia majo­ria, un man­dat inequívoc per con­vo­car un referèndum d'inde­pendència.

Tenim l'obli­gació de fer les coses bé, però. Hi ha una sèrie de pas­sos que hem de dur a terme, alguns dels quals inclo­uen el con­flicte ins­ti­tu­ci­o­nal amb la lega­li­tat espa­nyola, i hem de tenir el cap fred per supor­tar l'inten­si­tat del procés. Espa­nya farà el que fa qual­se­vol estat que veu amenaçada la seva inte­gri­tat ter­ri­to­rial: farà ser­vir totes les eines, netes i bru­tes, per impe­dir la inde­pendència de Cata­lu­nya.

D'altra banda, accep­tem que no tin­drem cap suport inter­na­ci­o­nal, cap ni un, previ a la inde­pendència. Esta­rem sols, ben sols.

Tin­guem-ho clar, tot ple­gat, perquè serà molt dur, però la recom­pensa s'ho val.

Quina és aquesta recom­pensa? Doncs és quel­com més que la satis­facció indi­vi­dual i col·lec­tiva d'acon­se­guir el reco­nei­xe­ment ple de la iden­ti­tat naci­o­nal. És l'única alter­na­tiva real i pos­si­ble per sor­tir de la crisi --que no és només econòmica-- i asse­gu­rar el pre­sent i el futur del nos­tres fills i els nos­tres avis. Cal tenir sem­pre pre­sent que totes i cadas­cuna de les reta­lla­des s'hau­rien pogut evi­tar si Cata­lu­nya dis­posés dels recur­sos fis­cals que genera, i que ningú faria ser­vir la llen­gua i la cul­tura com a arma llancívola perquè s'impo­sa­ria el con­sens social majo­ri­tari.

Tin­guem paciència, doncs. Si fem les coses bé, ens en sor­ti­rem.